Fragment fayum

FRAGMENT FAYUM. L'anomenat Fragment Fayum és un petit tros de papir (3,5 × 4,3 cm. ), Que data del 3d  segle, que conserva parcialment una versió de predicció de la negació de Pedro de Jesús. El papir, descobert en 1885 entre una col·lecció de documents egipcis antics adquirits per l'Arxiduc Rainer, es troba ara a la Biblioteca Nacional d'Àustria (P. Vindob. G 2325; Aland: Ap 13). Porta set línies incompletes de text grec que consten de 106 caràcters. Amb reconstruccions plausibles, el text es pot traduir de la següent manera:

(Va dir, després)

menjant d'acord amb el costum, "Tots [l de vostès en això]

caurà la nit, [segons]

escriptura: ‘Feriré al [pastor i al]

les ovelles seran escampades ‘-. [Quan]

Pedro va dir: "Encara que tots, [però jo no", (Jesús va dir) "Abans]

el gall canta dues vegades [avui]

[tres vegades] em negaràs. "

En essència, això és molt paral·lel a la narrativa donada en Marcos 14: 26-31 = Mateo 26: 30-35 (vegeu Lucas 22: 31-34), però hi ha algunes diferències notables. El fragment no dóna la declaració que es troba en Marcos 14.28 = Mateo 26:32, -Després que ressusciti, aniré davant de tu a Galilea-, la qual cosa sembla intrusiu i irrellevant en Marcos i Mateo. Però fins i tot a part d'això, la narració tal com se dóna en el fragment és considerablement més breu (42 paraules) que les versions de Marcos (71 paraules) o Mateo (76 paraules). Generalment, l'estil del fragment és molt menys literari que els relats sinòptics. El fragment té punts d'acord amb cadascun dels relats sinòptics, però per separat: amb Marcos comparteix la senzillesa de la resposta de Pedro (14.29) i esmenta el cant del gall dues vegades (14.30, absent en Mateo i Lucas); amb Mateo (26: 31) inserida la frase -en aquesta nit- en la predicció general anterior de Jesús (ometent-la en la predicció específica posterior sobre Pedro, on, no obstant això, Mateo la reté [26:34]); amb Lucas (22.39) esmenta el següent costum de Jesús (encara que Lucas relaciona això amb anar a la Muntanya de les Oliveres, i el fragment sembla relacionar-lo amb menjar). Al mateix temps, el fragment difereix apreciablement de tots els relats sinòptics. El fragment també exhibeix algunes peculiaritats lingüístiques: la fórmula per a la cita de les escriptures i el fragment sembla relacionar-lo amb la ingestió del menjar). Al mateix temps, el fragment difereix apreciablement de tots els relats sinòptics. El fragment també exhibeix algunes peculiaritats lingüístiques: la fórmula per a la cita de les escriptures i el fragment sembla relacionar-lo amb la ingestió del menjar). Al mateix temps, el fragment difereix apreciablement de tots els relats sinòptics. El fragment també exhibeix algunes peculiaritats lingüístiques: la fórmula per a la cita de les escriptures(kata to graphen) "segons les escriptures" és peculiar i no té un paral·lel exacte en el NT; la seva paraula per a "gall" (alektruōn) té una forma diferent al terme usat exclusivament en el NT (alektōr) ; i mentre que els relats sinòptics usen phonein ("parlar") del cant del gall, el fragment usa el kokkuzein onomatopeic .

Aquestes observacions plantegen la qüestió de la relació del fragment amb els evangelis sinòptics. S'han considerat tres alternatives: (1) que el fragment ofereix una versió secundària, una mica abreujada, de l'episodi, basada en el relat de Marcos i / o Mateo, ja sigui recordat de memòria o potser extret d'una harmonia evangèlica; (2) que el fragment prové d'un document de l'evangeli primitiu (Urtext)de la qual Mark depenia; (3) que el fragment ofereix una versió independent de la perícopa sinòptica, i que el document més ampli del que forma part el fragment era un evangeli antic, d'altra banda desconegut, compost sobre la base de la tradició oral. L'última explicació ha estat la més difosa entre els estudiosos del fragment i ofereix l'explicació més plausible del patró de similituds i diferències entre el fragment i els textos sinòptics. L'absència en el fragment d'una referència a les aparicions de la resurrecció en Galilea és especialment reveladora. Aquest és un motiu de Marcan (cf. 16: 7), i sembla ser un element secundari en la perícopa: els deixebles no ho comenten, i no ve al cas de la narració. Sense ell, l'incident és molt coherent. Més lluny, la frescor idiomàtica de la versió del fragment i el seu ús distintiu de la paraula no suggereixen cap dependència literària de Marcos o d'un altre evangeli conegut. La plausibilitat que el fragment hagi pertangut a un evangeli independent es veu reforçada per la consciència moderna que molts de #aqueix documents van circular a l'Església primitiva, potser especialment a Egipte. Almenys alguns dels quals han sobreviscut són clarament independents dels evangelis canònics (per exemple, elEvangelio de Tomás, l'Evangeli  de Pedro ). No obstant això, qualsevol conclusió sobre el Fragment de Fayum ha de ser provisional, a causa del seu escàs abast.

Bibliografia

Koester, H. 1980. Evangelis apòcrifs i canònics. HTR 73: 105-30.

Savi, p. 1892. Le fragment évangélique de Fayoum. RB 1: 321-44.

Schneemelcher, W. 1963. Altres fragments de papir grec. NTA 1: 113-16.

      HARRY I. GAMBLE