Gaar

GAAR (PERSONA) [heb gaḥar ( גַּחַר) ]. Cap d'una família de nĕtı̂nı̂m (serfs del temple) (veure NETINIM) que es troba entre els exiliats que tornen de Babilònia a Jerusalem i Judà (Esdras 2.47 = Neh 7.49; 1 Esdr 5.30 [ geddour llegint heb gdwd en lloc de gḥr ]). Noth ( IPN , 229) col·loca el nom entre els quals emfatitzen les qualitats espirituals / intel·lectuals i el deriva d'Ar  jaḥirun "feble (o humil) d'esperit (o intel·lecte)". Koehler (1940: 37), assenyalant la falta de tals èmfasis en els noms hebreus, ho deriva de l'Ar jaḥllaura, similar a jaḥrāh "Any amb poca pluja", que ell va entendre com la descripció d'un "nascut en una època de poca pluja". Loewenstamm ( EncMiqr 2: 475), descartant aquestes etimologies àrabs propostes per falta d'exemples de suport, sosté que la interpretació del nom continua sent vaga. Zadok (1980: 112) també està d'acord amb la naturalesa insatisfactòria d'aquestes etimologies, així com amb les quals deriva de l'hebreu Mishnaico en citar a Jastrow (1926: 237b, 233b): gı̂ḥôr -tacat vermell-; gĕḥārı̂m (o gehārı̂m ) i gĕḥı̂rı̂m de gaḥar o gahar "projecció, embarcador". No obstant això, Sadok inclou el nom amb aquells que són "tant hebreus (o de tipus tardà) com a arameus".

Bibliografia

Jastrow, M. 1926. Vol. 1 d'Un  diccionari dels Targumim, El Talmud Babli i Yerushalmi, i la Literatura Midrashic. Nova York.

Koehler, L. 1940. Hebräische Etymologien. JBL 49: 35-40.

Zadok, R. 1980. Notes sobre l'onomasticón bíblic i extrabíblico. JQR 71: 107-17.

      RODNEY H. SHEARER