Gabaon

Significat de Gabaon

(heb. Gib{ôn, [ciutat de la/del] «pujol [muntanya, lloma]»; apareix en 33
inscripcions heb. trobades en Gabaón).

1. Antiga ciutat cananea, la principal d'una confederació a la qual
van pertànyer també Cafira, Beerot i Quiriat-jearim (Jos. 9.17). Els
primers habitants de Gabaón van ser els heveos* (11.19), «de la resta de els
amorreus» (2 S. 21:2). Usant falses aparences van tenir èxit a realitzar un
tractat d'amistat amb Josué i els fills d'Israel. Quan els israelites
van descobrir l'engany, els van prendre com a esclaus; no obstant això, van mantenir el seu
pacte i els van ajudar militarment quan van ser atacats per altres ciutats
cananees (Jos. 9:1-10.11). La ciutat de Gabaón estava en el territori de
Benjamí (18.25), però va ser assignat a la família d'Aarón (21.17). Aquesta va ser
probablement la raó per la qual el tabernacle era allí durant el
regnat de David i de Salomó abans de la construcció del temple (1 Cr. 16.39,
40; 21.29; 2 Cr. 1:3, 6, 13). Encara que els seus avantpassats van viure en Gabaón per
algun temps (1 Cr. 8.29; 9.35), Saúl va assassinar injustificadament a alguns de
els seus habitants; en conseqüència, 7 dels seus fills van ser executats en el temps
de David per a satisfer als gabaonitas (2 S. 21:1-9). En Gabaón David va lliurar
una batalla contra Is-boset (2:8-17, 24; 3.30) i va derrotar als filisteus (1 Cr.
14.16); prop d'allí Joab va assassinar a Amasa (2 S. 20:8-10). En el santuari de
Gabaón Salomón va rebre una visió divina (1 R. 3:4-15). La ciutat sembla haver-hi
declinat en importància més tard; no la hi torna a esmentar fins al temps
després de l'exili (Neh. 7.25). Els seus habitants van ajudar a Nehemías a aixecar
el mur de la ciutat de Jerusalem (3:7).

El lloc ha estat identificat definitivament amb el llogaret actual d'ej-Jîb, a
uns 9,5 km al nord-oest de Jerusalem. És un pujol de vessants pronunciats,
amb capes ben estratificades de roca calcària al costat d'una àmplia vall; la
llogaret està sobre el cim i els vessants del pujol. Pritchard va dirigir
excavacions en el lloc des de 1956 fins a 1962. Van trobar i van netejar un
enorme pou de més de 11,60 m de diàmetre i uns 25 m de profunditat, que tenia
una escala notable de 79 esglaons que portava fins al fons (fig 231). Els
enderrocs retirats del pou van portar a la llum una quantitat d'anses de gerros
inscrites amb el nom de Gabaón. El fons del pou donava accés a una font
o deu. Es tenia comunicació amb una 2a font en la faldilla del pujol
per mitjà d'un túnel excavat en la roca (de 51,20 m de longitud), que
Pritchard va netejar durant la 1a temporada d'excavacions. També va excavar
parts d'una massissa muralla de la ciutat, de 3,50 m d'ample, de l'Edat del
Ferro, el període dels jutges d'Israel, i tombes de les edats del Bronze
Mitjà i Tardà (1800-1200 a. C.). Mapa VI, E-3.

231. Remoció d'enderrocs en l'enorme pou trobat en ej-Jîb, l'antiga
Gabaón.

2. Estany (2 S. 2.13), o «el gran estany que està en Gabaón» (Jer. 41:12). Es
podria identificar amb el dipòsit anomenat el-Birkeh (de 3, 30 x 2, 10 m)
tallat en la roca sòlida, a l'oest del pujol. Uns altres ho han identificat
amb un llac de 2,5 a 3 ha que es forma cada any en les parts baixes de la vall
per causa de les pluges d'hivern.

3. Desert (2 S. 2.24); podia haver estat l'estèril planícia entre Gabaón i Ramá o
el desert cap a la vall del Jordán, més enllà.

Bib.: J. B. Pritchard, EAEHL II:446-450.

4. Alt (1 Cr. 21.29); podia haver estat en el pujol veí de Neb§-Samwîl,
encara que això no és absolutament segur.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GABAON

GABAÓN segons la Bíblia: Capital dels heveos, situada 8 Km. al nord-oest de Jerusalem, sobre el camí de Jope. Va ser després una ciutat levítica dins del territori de Benjamí (Jos. 21.17).

Capital dels heveos, situada 8 Km. al nord-oest de Jerusalem, sobre el camí de Jope. Va ser després una ciutat levítica dins del territori de Benjamí (Jos. 21.17).

Els gabaonitas, valent-se de l'engany, van aconseguir un tractat amb Josué i els ancians d'Israel (Jos. 9); en descobrir-se l'engany Josué estava ja lligat amb pacte de jurament a respectar la seva vida i se'ls va assignar la tasca de tallar llenya per al santuari.

El tractat dels gabaonitas amb els israelites va enutjar als reis veïns de Gabaón, els qui van atacar la ciutat. Josué va córrer al seu defensa, i allí es va produir el miracle en què el sol es va detenir sobre Gabaón (Jos. 9; 10). Allí va estar el Tabernacle diversos anys (1 Cr. 16.39).

Gabaón va ser escenari de diversos altres incidents que la Bíblia relata, com la victòria de David sobre els filisteus (1 Cr. 14.16); la venjança dels gabaonitas en penjar a set fills de Saúl (2 S. 21:1-9).
Allí mateix Salomón va rebre una revelació divina respecte del seu regnat (1 R. 3:5-15).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GABAON