Gabaa

Significat de Gabaa

(heb. Gib{âh, Gib{ath, Geba{, Gib{ôn, Gâba{, «muntanya [pujol, lloma, serral,
altura]»).

1. Ciutat a la regió muntanyenca de Judà, aparentment en alguna part al sud-est
d'Hebron (Jos. 15.57); no identificada. Vegeu Gibea.

2. Ciutat en el territori de Benjamí (Jos. 18.28), a vegades identificada amb
Gabaa de Saúl. Vegeu Gabaa 4.

3. Pujol o llogaret en el territori d'Efraín; pertanyia a Finees. Va ser el lloc
de sepultura del summe sacerdot Eleazar, fill d'Aarón (Jos. 24:33, BJ,
«Guibeá»). El lloc no ha estat identificat amb certesa. El nom ha estat
traduït com a «serral» (RVR) i «pujol» (DHH).

Bib.: FJ-AJ v.1.29.

4. Ciutat en el territori de Benjamí. El seu nom era «Gabaa de Benjamí» (Dj.
20.10, aquí heb. Geba{, en què la h final va desaparèixer; 1 S. 13.15; etc.),
«Gabaa dels fills de Benjamí» (2 S. 23.29) i «Gabaa de Saúl» (1 S. 11:4;
15.34; etc.). Els habitants de la ciutat són descriptos com molt impius
durant el període dels jutges. Com a resultat, va caure sobre ells i la seva tribu
una guerra fratricida que gairebé els va exterminar (Dj. 19; 20). Gabaa va arribar a ser
important per ser la llar de Saúl, el primer rei d'Israel, i lloc del seu
residència durant tot el seu regnat (1 S. 10.26; 15.34; 22:6; 23.19). Els
profetes Isaïes i Oseas l'esmenten, en el temps dels quals encara era una ciutat
habitada (Is. 10.29; Us. 9:9; 10:9).

230. Tell el-Fûl, Gabaa, l'antiga capital de Saúl.

Gabaa estava situada sobre el camí de Jerusalem a Ramá (Dj. 19.13), i ha
estat identificada amb Tell el-Fûl (fig 230), un pujol imponent a uns 6,5 km
al nord de Jerusalem, W. F. Albright la va excavar per a les American Schools of
Oriental Research [Escoles Nord-americanes de Recerques Orientals] en
1922 i 1933. En 1964 Paul Lapp va dirigir una altra temporada d'excavacions, que
bàsicament van confirmar i van refinar les conclusions d'Albright. Els
excavadors van descobrir parts de la petita fortalesa de Saúl, que era una
ciutadella de 2 pisos d'una grandària estimada d'uns 52 x 35 m. Les parets
exteriors, construïdes en l'estil de les casamatas, tenien al voltant de 2 m
de gruix. A les cantonades hi havia torres que sobresortien (de les quals només
subsisteix la de la cantonada sud-oest) i que reforçaven l'estructura, la qual cosa
va servir de model per a altres fortificacions israelites de l'època. Mapa VI,
E-3.

Bib.: L. A. Sinclair, EAEHL II: 444-446; FJ-AJ v.2.8.

5. Pujol o serral (heb. Gib{ath haElôhîm) prop de la ciutat de Gabaa (1 S.
10:5); no identificat. Alguns creuen que seria un altre nom per a la Gabaa de
Benjamí.

Vegin-se Gabaa 2 i 4.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GABAA

GABAA segons la Bíblia: (heb. «gib ‘ãh», muntanya).
El terme hebreu denota una muntanya de poca elevació, en contrast a «har», que denota una muntanya o serralada.
Gabaa no ha de ser confosa amb Geba.

(heb. «gib ‘ãh», muntanya).
El terme hebreu denota una muntanya de poca elevació, en contrast a «har», que denota una muntanya o serralada.
Gabaa no ha de ser confosa amb Geba.

(a) Una ciutat no identificada en terres de Judà (Jos. 15.57). És possible que sigui la Gabaa esmentada en 2 Cr. 13:2.

(b) Ciutat de Benjamí (Jos. 18.28; 1 S. 13:2, 15), d'on era Saúl (1 S. 11:4; Is. 10.29). Escenari d'un tràgic esdeveniment en l'època dels Jutges (Dj. 19 et seq.), quan «no hi havia rei a Israel; cadascun feia el que bé li semblava» (Dj. 21.25).

S'identifica amb Teleil el-Fûl, un Tell o monticle de ruïnes a uns 6 Km. al nord de Jerusalem en el camí que condueix a Siquem.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GABAA