Governador

Significat de Governador

Terme genèric que significa algú que exerceix autoritat o és un oficial
executiu que comanda sobre un grup específic o cos de persones, petit o
gran. José va ser «governador» a Egipte; Daniel en Babilònia, en el sentit de
«primer ministre» (Gn. 45:8; cf 41:41-44; Dn. 2.48); i els israelites -durant
la seva peregrinació pel desert- van tenir «caps» amb autoritat sobre grups
amb diferents quantitats d'individus (Ex. 18.21). Pablo i Silas van ser
acusats davant de les «autoritats», els «magistrats» de la ciutat (Hch.
16.19, 20); els «governants» davant els qui van comparèixer Pedro i Juan
probablement eren els summes 497 sacerdots (4:5, 8; en 23:5 Pablo equipés al
summe sacerdot amb el «cap» del poble). Jairo era «principal» de la sinagoga
(Lc. 8.41), la qual cosa podria significar que estava a càrrec de l'adoració
pública. La persona que estava a càrrec d'una festa era el «governador»,
«encarregat» de la festa (Jn. 2:8, 9). Miqueas va profetitzar que Jesús seria un
«dirigent» a Israel (El meu. 5:2; cf Mt. 2:5, 6; Jn. 7.42). Pablo es refereix a
els àngels malignes com a governadors de les tenebres espirituals del
món (Ef. 6.12).

Com a «governador» s'han traduït diverses paraules que, si bé denoten
lideratge o autoritat, no sempre tenen #aqueix sentit tècnic. Les següents
han estat traduïdes correctament per «governador»: 1. Heb. pejâh (ac. pâhatu),
en el període persa, un sàtrapa o qui administra una satrapia -una de les
divisions principals de l'Imperi Persa (Est. 3.12; 8:9; 9:3)- o un encarregat
d'una satrapia com Tatnai (Esd. 5:3), que estava baix Usthani, el sàtrapa de
Més enllà del Riu (regió que abastava tota l'extensió entre l'Eufrates i
Egipte). Pejâh s'usava també com a títol dels governadors de la
província de la Judea sota la sobirania persa. A continuació s'esmenten els
jueus així nominats: Sesbasar (Esd. 5.14), Zorobabel (Hag. 1:1, 14; 2:2, 21) i
Nehemías (Neh. 12.26). La paraula «governador» (heb. tirshâthâ+) d'Esd. 2:63,
Neh. 7:65, 70, 8:9 i 10:1, prové del persa tarshta (literalment «el
temible»; també un equivalent a «La seva Excel·lència»), un títol honorífic per a
el governador d'una província. 2. Aram. sârkîn, «alt oficial», que
identifica a alts funcionaris de l'Imperi Persa (Dn. 6:2-7). Els
«governadors» («ministres», BJ) presidien els assumptes del regne, potser en el
sentit dels governadors moderns. 3. Gr. hguemon i anthúpatos, termes
que designen a 3 classes d'alts oficials romans que actuaven com
governadors a les províncies: el procònsol,* el llegat* i el procurador.*

Altres termes que no necessàriament es refereixen als governadors, però que
complien funcions similars, són: 1. Aram. afrsekâyê i afarsathkâyê+ (Esd.
4:9; 5:6), vocables presos del persa i que designen a una certa classe de
oficials (els termes estan connectats amb la paraula persa antiga, frasaka,
potser «investigador», que ocorre en textos cun. com iprasakku; encara no es
va trobar l'equivalent exacte en fonts seculars). 2. Aram. tarpelâyê (Esd.
4:9). Res se sap encara de les funcions exactes d'aquests «oficials» perses;
tampoc es va trobar el vocable fora de la Bíblia. 3. Heb. nitstsâb, «oficial»
(del verb nâtsab, «ocupar el lloc d'algú», «ser establert»; 1 R.
22.47). 4. Heb. Ñârîm, caps de família, funcionaris reals, els que manen
un cos d'exèrcit, els governadors de província o districte territorial i
els prefectes de la ciutat (cf 1 R. 20.14; 22.26; 2 R. 23:8); també els
funcionaris públics en general (Jer. 24:8; 26:10, 11; etc.). 5. Heb.
nedîbîm, «prínceps» (2 S. 8:6, 14; etc.). 6. Heb. netsîbîm, «columnes»,
«capatassos» (2 Cr. 8.10; etc.).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GOVERNADOR

GOVERNADOR segons la Bíblia: Hi ha gairebé una dotzena de paraules hebrees que es tradueixen així, i signifiquen qualsevol autoritat, delegat, virrei, etc., que estava posat sobre el poble.

Hi ha gairebé una dotzena de paraules hebrees que es tradueixen així, i signifiquen qualsevol autoritat, delegat, virrei, etc., que estava posat sobre el poble.

Així:
José, el primer ministre d'Egipte, portava el títol de governador (Gn. 42:6; 45:26), traduït per Reina-Valera com a «senyor».

Nabucodonosor va deixar a Gedalías com a governador de la vençuda la Judea (Jer. 40:5; 41:2 ss.).

Amb l'imperi persa, es van establir governadors jueus sobre Jerusalem: tant Zorobabel com Nehemías i altres eren funcionaris del rei de Pèrsia (Neh. 5.14, 18; Hag. 1.14).

En el NT tenim:

(a) «ethnarches», etnarca, traduït «governador» (2 Co. 11.32);

(b) «hëgemõn», «governador»,
Pilato (Mt. 27:2, etc.);
Félix (Hch. 23.24, etc.);
Festo (Hch. 26:30), i
en general, de governadors (Mt. 10.18; Mr. 13:9; 1 P. 2.14, etc.);

(c) «kosmokratõr», es tradueix de potències espirituals, «governadors» (Ef. 6.12)
Els governadors (lat. «praeses» procuradors) constituïen l'autoritat romana en territoris teòricament sobirans en els quals governava un monarca aliat de Roma però en sotmetiment a un protectorat.

A la Judea tenien la seva seu oficial en Cesarea però durant festes importants a Jerusalem, es desplaçaven allí amb una forta guarnició, i prenien la seva residència en el palau d'Herodes el Gran. A vegades passaven l'hivern allí (Ant. 18:3, 1).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GOVERNADOR