Gra
també: Grano
Significat de Gra
(heb. bar, gra de tota classe; dâgân, el de «blat»; sheber, «gra [cereal]»;
gr. kókkos).
Terme que s'usa per a cereals com l'ordi, el sègol o el blat (Gn.
27:28; 41:35; 42:3; etc.). Durant la fam del temps de José, els grans
collits en els anys bons van ser emmagatzemats per als 7 anys de necessitat
(Gn. 41-45). Una terra de «grans i va venir» era una terra d'abundància.
Quan els deixebles de Crist van recollir grans en el camp, i van anar
acusats de profanar el dissabte (Mt. 12:1, 2), només seguien el costum que la
llei mosaica prescrivia: un transeünt amb apetit podia satisfer-se prenent el
que pogués arrencar amb la mà (Dt. 23.25). L'ofrena de cereals
representava la minjâh, que incloïa grans torrats, però també flor de
farina pastada o cuita, etc. (Lv. 2:1, 3, 4, 7, 14-16). En uns certs passatges es
parla del «gra torrat» (heb. qâlî, qâlâ), que era el gra sotmès a la calor
fins a daurar-ho, un aliment corrent en el règim alimentari de les terres
bíbliques (Lv. 23.14; 1 S. 17.17; 2 S. 17.28). En 2 S. 17.28 la paraula
traduïda «cigrons» correspon a «grans». Vegeu Sacrificis i Ofrenes.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).