Gràcia

Significat de Gràcia

(heb. jên, jesed; gr. járis).

Els termes originals signifiquen «favor» o «bondat», especialment si no ha
estat guanyada ni merescuda. El terme hebreu es troba amb freqüència en el
AT en frases com: «Trobi jo ara gràcia en els teus ulls» (Gn. 30:27; Ex. 33:13 ).
Tals expressions s'usen repetidament com una fórmula de cortesia al
dirigir-se a Déu o a una persona.

En la majoria dels casos en l'AT, la paraula significa senzillament
«favor», sense cap implicació filosòfica o teològica. No obstant això, el
concepte de gràcia del NT com a amor salvador de Déu cap als pecadors, no
està absent en l'AT, però aquesta idea s'expressava més aproximadament per el
heb. jesed, traduït amb freqüència com a «misericòrdia» (Sal. 17:7; 40:11; Is.
63:7; Jer. 16:5; etc.) i il·lustrada en l'experiència dels sants
veterotestamentarios. Adán i Eva van rebre una promesa de salvació a pesar
de la seva desobediència (Gn. 3.15), i se'ls va proveir una protecció física (v 21);
Noè va ser salvat de la destrucció general produïda pel diluvi (6:8; 7:1);
Abrahán va ser triat, malgrat les seves imperfeccions, per a mantenir viu el
coneixement de Déu (12:1); Moisès va ser preparat per al lideratge per
instrucció i conducció divines específiques (Ex. 3.10; Israel va ser triat per
Déu i pacientment ensenyat durant segles d'indocilitat, per ser poble
(Sal. 135:4; etc.). Els profetes contínuament van descriure l'amor fidel de
Déu en el seu tracte amb la seva nació rebel (Sal. 92:2; Is. 54:10; Jer. 9.24; Us.
2.19; Jon. 4:2; etc.). L'AT no sols revela el desgrat de Déu per el
pecat, sinó també la seva paciència i el seu amor pels pecadors, i la gràcia
proveïda per a la seva salvació. Li toca, no obstant això, al NT desenvolupar i
proclamar la plenitud de la gràcia divina, «perquè la llei per mitjà de Moisès va ser
donada, però la gràcia i la veritat 501 van venir per mitjà de Jesucrist» (Jn.
1.17).

El principal exponent de la doctrina de la salvació per gràcia és Pablo. El seu
tesi és que la salvació és el resultat, no de la llei o llibres o la
nacionalitat, sinó del favor diví atorgat lliurement i per la fe humana.
«Per gràcia sou salvos per mitjà de la fe» (Ef. 2:8). Pablo descriu una de
les benediccions de l'evangeli com l'«entrada per la fe a aquesta gràcia en la
com estem ferms» (Ro. 5:2). La gràcia és la mà de Déu que baixa a la
terra. La fe és la mà de l'home que s'estén cap amunt per a agafar la
de Déu. La dinàmica de la salvació és la gràcia divina. L'ha establert
que la seva gràcia estigui disponible per a tots els homes de totes les
nacionalitats i condicions de vida de tots els temps. Però la fe és la
que s'apropia d'ella (Ef. 4:7; Tit. 2.11).

Pablo sabia que la gràcia de Déu era la força dinàmica de la seva pròpia vida:
«Però per la gràcia de Déu sóc el que sóc; i la seva gràcia no ha estat en va per a
amb mi, abans he treballat més que tots ells; però no jo, sinó la gràcia de
Déu amb mi» (1 Co. 15.10). La seva estima per ella es revela en què la inclou
en la salutació i la conclusió de totes les seves epístoles (Ro. 1:7; 16.20; 1 Co. 1:3;
16.23; 2 Co. 1:2; 13.14; Gá. 1:3; 6.18; Ef. 1:2; 6.24; Fil. 1:2; 4.23; Col.
1:2; 4.18; 1 Ts. 1:1; 5.28; 2 Ts. 1:2; 3.18; 1 Tu. 1:2; 6.21; 2 Tu. 1:2; 4.22;
Tit. 1:4; 3.15; Flm. 3, 25). Pedro i Juan segueixen un esquema similar (1 P. 1:2;
2 P. 1:2; 3.18; 2 Jn. 3; Ap. 1:4; 22.21).

Per mitjà de la gràcia Déu crida als homes al seu servei (Gá. 1.15, 16), i
és la seva operació la que influeix sobre els homes perquè responguin a l'anomenat
de Déu (Hch. 20.32). Ella condueix als homes al penediment (2 Tu.
2.25) i imparteix fe (Ro. 12:3; He. 12:2). Va ser portada als homes per mitjà de
Jesucrist (Ro. 5.15) i imparteix consolació i esperança (2 Ts. 2.16). El tron
de Déu no sols és un símbol de judici i de poder, sinó també de gràcia (He.
4.16).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GRACIA

GRÀCIA segons la Bíblia: Un dels termes més usats en la Bíblia.
En el NT (gr. «charis») apareix més de 170 vegades. Té diversos sentits. En plural expressa gratitud.

Un dels termes més usats en la Bíblia.
En el NT (gr. «charis») apareix més de 170 vegades. Té diversos sentits. En plural expressa gratitud.

(A) Atracció, encant:
«La gràcia es va vessar en els teus llavis» (Sal. 45:2);
«graciosa gasela» (Pr. 5.19);
«enganyosa és la gràcia, vana és la bellesa» (Pr. 31:30).
«Creixia en saviesa i en alçada, i en gràcia» (Lc. 2.52).

(B) Bienquerencia, favor: cp. l'expressió heb. tan freqüent, «trobar gràcia als ulls d'algú» (Gn. 18:3; 33:10; 47:29; Hch. 2.47; 7.10).

Les esglésies de Macedònia van demanar insistentment el privilegi (la gràcia) de poder participar en la col·lecta (2 Co. 8:4).
«Sigui la vostra paraula sempre amb gràcia» (Col. 4:6).

(C) Benefici, benedicció:
«… tota la veritat (gràcia) que has usat envers el teu serf» (Gn. 32:10).

«De la seva plenitud prenem tots, i gràcia sobre gràcia» (Jn. 1.16).
«Les misericòrdies (gràcies) fidels a David» (Hch. 13.34).
«A mi… em va ser donada aquesta gràcia» (Ef. 3:8).

«Tota bon obsequi (gràcia) i tot do perfecte descendeix de l'alt» (Stg. 1.17).

(D) Agraïment, expressió de gratitud:
d'on vénen les expressions
«acció de gràcies» (Lv. 3:1; Sal. 26:7; 2 Co. 4.15; Col. 2:7; 1 Tu. 2:1, etc.)

i «donar gràcies» (Lc. 18.11; Jn. 11.41; Ro. 1:8; 2 Co. 1.11, etc.).
El terme «eucaristia» que s'aplica al sopar fa precisament al·lusió a les accions de gràcies per les quals va començar Jesús (Lc. 22.17, 19; 1 Co. 11.24).

L'hàbit de «donar gràcies al començar un menjar» es basa en les instruccions i en els exemples precisos de les Escriptures (Mr. 8:6; Lc. 24:30; Hch. 27:35; Ro. 14:6; 1 Co. 10.30-31; 1 Tu. 4:4).

(E) L'expressió «María plena de gràcia» prové d'un error de traducció de la Vulgata en Lc. 1.28. En aquest passatge apareix el participi passat passiu de «charitoõ», que significa rebre amb gràcia, revestir de gràcia.

Reina-Valera tradueix «molt afavorida». Les versions catòlic-romanes, naturalment; segueixen la lectura de la Vulgata. Cp. en canvi el mateix verb en Ef. 1:6: «la seva gràcia, amb la qual ens va fer aceptos en l'Estimat».

A més, l'àngel li continua dient a María: «Has trobat gràcia davant de Déu» (Lc. 1.30), i ella mateixa, en el càntic anomenat Magnficat, diu: «El meu esperit s'alegra en Déu el meu Salvador» (Lc. 1.47).

Així, ella tenia necessitat de gràcia i de salvació, i ho reconeixia amb goig i humilitat (la qual cosa Jesús mai hauria fet, cp. Jn. 8.46).

Ella és «beneïda entre les dones», però és contrari a les Escriptures pretendre que sigui immaculada, sense pecat i font de totes les gràcies.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: GRACIA