Hadassa

HADASSA (PERSONA) [Heb hădassâ ( הֲדַסָּה) ]. El nom que rep Ester quan el narrador del llibre d'Ester la presenta per primera vegada (2: 7). Ens diu que Mardoqueo, un jueu resident en Susa, estava "criant a Hadassah, és a dir, Ester, la seva neboda (és a dir, de Mardoqueo)". La comprensió més natural d'aquesta construcció apositiva és que el seu nom de pila era Hadassah, però posteriorment es va fer més coneguda pel nom d'Ester. En aquesta interpretació, Hadassah seria el seu nom hebreu (el punt de vista adoptat pel Targum, veure Paton Esther ICC , 170; Moore Esther AB, 20), pertanyent a #aqueix classe de noms masculins i femenins en l'AT extrets dels noms de les plantes. -Hadassah- seria la forma femenina d'h ădónes, -murta- (vegeu Isaïes 49:19; 55:13; Nehemías 8.15; veure Noth IPN, 230-31). Un punt de vista anterior sostenia que el llibre d'Ester era la mitologia babilònica historizada en la qual "Ester" és Ishtar, la deessa babilònica de l'amor; i per tant -Hadassah- era la forma hebrea d'Akk  ḫadaššatu, -núvia-, un epítet d'Ishtar (Jensen 1892: 209; cf. Paton, 88). Tal etimologia es contradiu no sols pel fet que aquesta visió del llibre avui dia no té credibilitat, sinó també pel fet que és molt improbable que Akk ḫ es tradueixi en heb h , és a dir, Akk ḫădónaššatu apareixeria en hebreu. com ḥădassâ (amb ḥet ), no hădassāh (amb ell ).

Bibliografia

Jensen, P. 1892. Elamitische Eigennamen: Ein Beitrag zur Erklärung der elamitischen Inschriften. WZKM 6: 47-70, 209-26.

      FREDERIC W. BUSH