Hadoram

HADORAM (PERSONA) [Heb hădôrām ( הֲדֹורָם) ; hădorām ]. 1. Un fill de Joctán (Gènesi 10.27; 1 Cròniques 1.21) i d'aquí el nom d'una localitat d'Aràbia Saudita o de la tribu que resideix en ella. E. Glaser (1980: 434) va juxtaposar l'h ădôrām bíblic i el Dauram yemenita . Epigráficamente dwrm està testificat en dues inscripcions de l'Antic Sabeu , CAP DE BESTIAR 3945,15 d'irw Ṣāḥ i CIS IV 603b, 12 de Našq en el Jauf. En el primer text s'enumera juntament amb diverses ciutats que el rei savi Karib˒il Watar (probablement en el segle VII a. C.  ) va incorporar al seu regne. El context dels altres llocs esmentats en totes dues inscripcions suggereix que dwrmse identificarà amb Dauram en la part superior del Wâd ı̄ Ḍahr, a uns 16 km al NO d'an Ṣ˓ā˒. Probablement a causa de la seva ubicació estratègica important, al-Hamdani en el segle 10 ANUNCI es refereix a Dauram com una fortalesa pre-islàmica del Wadi  Dahr (1979: 123). Les ruïnes de l'antiga ciutat estan situades a la muntanya de cim pla Ṭayba que limita amb la part sud-oest de la fèrtil vall, que encara porta el nom de Dauram en l'actualitat.  Un nom de clan ( ḏ ) dwrm , que podria llegir-se ( Ḏū- ) Dauram, és a dir, "(el de) Dauram ", està testificat en dues inscripcions votives que es conserven en el Museu d'Aden (AM 840 = NAM 418,2; AM 343,1.3); totes dues inscripcions havien estat dedicades al déu savi Almaqah en dos temples diferents a la regió de l'oasi de Mārib. La raó per la qual el nom Dôrām no està testificat en el text bíblic, com caldria esperar, suposant que s'identificaran  Dauram i hădôrām , pot ser que el nom àrab es va adaptar al nom semítico del NO hădôrām que porten dues persones diferents en l'OT (veure # 2 i # 3 a continuació). La identificació d'h ădôrām amb Ahl al-Hadara, B. Thomas (1932: 48) va proposar una designació utilitzada pels habitants d'Oman per a unes certes tribus beduïnes i Koehler-Baumgartner ( HALAT , 229) la va assumir . No obstant això, aquesta equació és inacceptable, perquè la forma correcta és Ahl al-Ḥadara amb el significat literal de "tribus del país". Així mateix, ha de rebutjar-se a causa de la correspondència inexacta de les consonants la identificació de l'h ădôrām bíblic amb la tribu dels Ḥaḍūr (A. von Kremer 1866: 25), el nom del qual sobreviu en el la mevaḫlāf Ḥaḍūr a la W d'an Ṣ˓ā˒.

Bibliografia

al-Hamdānı̄. 1979. al-Iklı̄l. Vol. 8. Ed. M. al-Alwa˓. Damasc.

Glaser, E. 1980. Skizze der Geschichte und Geographie Arabiens. Vol. 2. Berlín.

Kremer, A. von. 1866. Über die südarabische Lage. Leipzig.

Thomas, B. 1932. Aràbia Felix. Londres.

      WW MÜLLER

      Trans. Phillip R. Callaway

2. Fill de Tou, rei d'Hamat, que va ser enviat per Tou amb regals per a agrair al rei David per derrotar al seu adversari mutu Hadad-ezer (1 Cròniques 18: 9-10; MT hădôrām ; LXX hidouraam ). La forma israelita del nom, Joram (heb yôrām ; una forma abreujada de "Joram"), s'usa en el relat paral·lel (2 Sam 8: 9-10; nota LXX diu ieddouran aquí, i Ant 7.5.4 diu adōramon), reemplaçant l'element teofórico Hadad ("Hadad és exaltat") amb Jehú ("Yahweh és exaltat"). Segons Malamat (1963: 6-7) aquest és un segon nom (diplomàtic?) Pres per Hadoram i reflecteix la influència d'Israel en Hamath, que havia estat almenys geogràficament part de l'Imperi hitita (veure també Malamat 1958: 101; McCarter 2 Samuel AB, 244, 250). Per tant, en lloc d'assumir que hi ha una corrupció textual i esmenar a Joram en Hadoram en 2 Sam 8.10, tots dos noms poden considerar-se referències autèntiques al fill de Tou.

3.      El capatàs de Roboam que va ser apedregat fins a la mort pels enfurits israelites, que van sentir a Roboam prometre augmentar la seva càrrega de treball forçat (2 Cròniques 10.18; MT hădorām ; LXX adōniram ; però el Codex Alexandrinus diu adōram ; Ant 8.8.3 llegeix adōrams ). Diverses grafies del nom creen una certa confusió sobre la identitat d'Hadoram. El relat paral·lel lletreja el seu nom Adoram (1 Reis 12.18; MT ˒ădorām ; LXX adōniram ; però el Codex Vaticanus diu aram ). La persona responsable del treball forçós baix Salomón es deia Adoniram, fill d'Abda (1 Reis 4: 6; 5: 28- Eng5:14; MT ˒ădonı̂rām ; LXX adōniram ), i anteriorment sota David es deia Adoram (2 Sam 20.24; MT ˒ădorām ; LXX adōniram ). És raonable suposar que la persona a càrrec del treball forçós podia haver romàs en el càrrec des de l'època de David fins al començament del regnat de Roboam. Basat en l'oficina compartida i ortografies similars dels seus noms, Hadoram es pot identificar amb Adoniram i Adoram, com ja ho va fer la LXX en estandarditzar l'ortografia d'Adoniram. La seva brutal mort s'erigeix com un símbol de la ruptura entre el N (Israel) i el S (Judà), i presagia l'agitació encara per venir en la seva història.

Bibliografia

Malamat, A. 1958. El regne de David i Salomón en el seu contacte amb Egipte i Aram Naharaim. BA 21: 96-102.

—. 1963. Aspectes de la política exterior de David i Salomón. JNES 22: 1-17.

      MARK J. FRETZ