Haggedolim

HAGGEDOLIM (PERSONA) [ Heb haggĕdôlı̂m ( הַגְּדֹולִים) ]. Presumiblement el pare de Zabdiel, sacerdot i contemporani de Nehemías (Neh 11.14 RSV , NEB , AB). El seu suposat fill, Zabdiel, es descriu com un supervisor dels sacerdots que llavors es dedicava a l'obra de la casa de Déu. "Haggedolim", no obstant això, com a nom personal és molt sospitós, ja que estructuralment sembla ser un adjectiu plural masculí hebreu usat substantivament, que significa "grans" [gĕdôlı̂m], precedit per un article definit "el". En conseqüència, BHS ha proposat reduir la paraula actual a la seva contrapart masculina singular haggādôl, "el gran", veient en les dues últimes consonants hebrees del text actual un cas de dittografía errònia amb la paraula hebrea immediatament posterior en el següent vers [ ûmin, Nehemías 11.15]. Com a conseqüència, Zabdiel pot ser vist com una persona d'ascendència sumo sacerdotal, és a dir, el fill del gran (= sumo) sacerdot ( cf. el terminus technicus per a -summe sacerdot-, hakkōhēn haggādôl en Nehemías [3: 1; 3.20] i en altres llocs [Lv 21.10]). Katzenstein creu que el títol (hak-) kōhēn (hā-) rō˒š era el títol del summe sacerdot en l'època del Primer Temple amb el títol kōhēn gādôl que apareix només després de la seva destrucció. Vegeu Katzenstein 1962: 377-78, nn. 3, 4. La gran probabilitat que no estiguem tractant aquí amb un nom personal es veu reforçada per la LXX , on el final del versicle s'omet en el mss major ; i en els mss restants de la LXX que tenen alguna addició es llegeix -fill de (un de) un dels grans homes- [ huios tōn megalōn ] ). Compari també el "fill dels valents" de la Vg [filius potentium] i la de la KJV "i el seu supervisor era Zabdiel, el fill d'un dels grans homes". Per a acabar, es pot notar l'absència del nom Haggedolim, així com qualsevol referència a Zabdiel com a superintendent en el propi paral·lel sinòptic de Nehemías 11.14, 1 Cròniques 9.13.

Bibliografia

Katzenstein, HJ 1962. Algunes observacions sobre les llistes dels principals sacerdots del Temple de Salomó. JBL 81: 377-84.

      ROGER W. UITTI