Hararite

HARARITE [Heb hahărārı̂ ( הַהֲרָרִי) ]. Un adjectiu gentilico que descriu el lloc o el clan d'on van venir alguns dels valents de David (2 Sam 23.11, 33). La majoria dels estudiosos senten que l'adjectiu designa una ubicació, encara que no s'ha identificat amb certesa. Sobre la base de l'aparició del terme A-ra-ri en les Cartes d'Amarna, s'ha identificat amb una ciutat en el districte S de Judà prop d'Hebron (Elliger KlSchr , 98) o amb el bíblic Aroer en el Negeb (Albright 1943: 14). Uns altres han argumentat que la ubicació està en la Sefela, ja que un ararita va liderar una batalla contra els filisteus (2 Sam 23: 11-12; HDB 2: 301). Això suposa que la batalla es va lliurar prop de la frontera de Filistea i Israel i també que el lloc d'origen de l'Hararita estava en la mateixa àrea general. Potser l'explicació més simple és la de Gesenius, qui sosté que Hararite significa -habitant de la muntanya- (heb har = muntanya) ( BDB , 251).

Tres dels poderosos guerrers de David eren hararitas, un pertanyent al grup distingit com "Els Tres" i dos al conegut com "Els Trenta". Shammah era membre del grup anterior. El seu pare, Agee, era conegut com hararita (2 Sam 23.11; heb hārārı̂ és una contracció d'hah ărārı̂ ), i presumiblement ell també ho era. Shammah va jugar un paper important en derrotar als filisteus en una batalla important. Els altres dos membres eren el fill de Shammah, Jonatán (llegint amb LXX: huios en 1 Cròniques 11.34; cf. LXX en 2 Sam 23.33), i Ahiam, el pare del qual, Sharar (1 Cròniques 11.35 = śākār ), es diu hararita (heb hā˒rārı̂ en 2 Sam 23.33 és una variant d'hah ărārı̂ ). Veure també CAMPIONS DE DAVID.

Bibliografia

Albright, WF 1943. Dues cartes d'Amarna poc enteses de la Vall Mitjana del Jordán. BASOR 89: 7-17.

Stenning, JF 1899. The Hararite. Diccionari de la Bíblia Hastings 2: 301-2.

      STEFEN G. DEMPSTER