Haran
Significat d'Haran
(heb. Hârân [1, 4], «santuari»; heb. Jârân [2, 3], «carretera [terra àrida]»
o «muntanyès»; també apareix a suar.; gr. Jarrán).
1. Fill de Taré i germà de Nacor i Abrahán. Va morir a la seva ciutat nativa d'Ur de
els escalfaments, deixant un fill (Lot) i 2 filles (Milca i Isca; Gn. 11.26-31). No
hi ha certesa sobre si la ciutat d'Harán va rebre el seu nom per ell, ja que en
hebreu els noms s'escriuen en forma diferent. Vegeu Faran 2.
2. Antiga ciutat de la Mesopotàmia superior (2 R. 19.12). Estava sobre el
Balikh, un dels 2 tributaris importants de l'Eufrates. El seu nom en els
textos cuneïformes (Harránu) significa «carrer» en acadio. Podia haver rebut
aquest nom per causa de la seva ubicació en una important cruïlla antiga
entre Babilònia i Síria, Egipte i Àsia Menor. Era com Ur, el seient del
culte a la Lluna, i la mare del rei Nabonido oficiava com sumo sacerdotessa en
el seu temple. Taré, el pare d'Abrahán, es va establir en aquesta regió amb la seva
família, en camí d'Ur a Canaán (Gn. 11.31, 32; 12:4, 5), i els descendents
de Nacor, fill de Taré, van romandre allí quan a Abrahán i a Lot es els
va ordenar seguir el seu camí (28:10; 29: 4, 5). Si aquesta ciutat va ser 517 crida així
en honor del fill de Taré, no es va deure al fet que l'hagués fundat, perquè va morir
abans que la seva família sortís d'Ur (11.28). La conquesta de la ciutat per els
assiris s'esmenta en 2 R. 19.12. El lloc en ruïnes de 2arrân ha estat
identificat amb l'antiga Harrán. La seva població moderna és molt petita. Les
ruïnes de la gran mesquita estan probablement situades sobre el famós temple
de la Lluna, com ho indica el descobriment que va fer D. S. Arrissi (1956) de 3
deixants inscriptas per Nabonido en aquesta estructura. Mapa III, B-4. Vegeu
Faran 1.
3. Fill de Caleb que era de la família d'Hezrón (1 Cr. 2.18, 46).
4. Levita de la família de Gersón (1 Cr. 23:9).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HARAN
FARAN segons la Bíblia: «fort, il·luminat».
(a) Fill de Taré i germà d'Abraham, va ser el pare de Lot (Gn. 11.26-31).
(b) Fill de Simei, gersonita (1 Cr. 23:9).
(a) Fill de Taré i germà d'Abraham, va ser el pare de Lot (Gn. 11.26-31).
(b) Fill de Simei, gersonita (1 Cr. 23:9).
(c) Fill de Caleb i Efa (1 Cr. 2.46). La forma hebrea d'aquest últim difereix dels dos primers.
(d) Antiga ciutat de Mesopotàmia a la qual es van dirigir Taré i la seva família en partir d'Ur dels escalfaments. Allí va viure Abraham fins a la mort del seu pare. Allí també es van establir els descendents de Nacor, el germà d'Abraham (Gn. 24:10).
Aquest nom apareix en Gn. 11.31, 32; 28:10; 29:4; Is. 37:12; Ez. 27:23, i diversos més. En grec apareix sota la forma de Charrán (Hch. 7:2, 4. Cf. la revisió 1909 de Reina-Valera). És un districte situat entre el riu Habor (vegeu) i l'Eufrates.
Continua existint una població anomenada Harrán en aquesta zona, al voltant de 30° 50′ N, 39° E. En acadio, aquest nom significa «camí». És possible que rebés aquest nom degut a les rutes de caravanes de Síria, Assíria i Babilònia que passaven per allí. Va ser seu d'un bisbat en el segle IV, i hi ha allí les ruïnes d'una catedral.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).