Haran

HARAN (PERSONA) [Heb hārān ( הָרָן) ; ḥārān ( חָרָן) ]. 1.      Fill de Taré; germà d'Abram i Nacor; i pare de Lot, Milca i Isca (Gènesi 11: 27-29). Faran va morir en Ur dels escalfaments mentre el seu pare encara vivia. Faran com a nom personal ha de distingir-se d'Harán, el nom del lloc (heb ḥārān ). El nom personal es compon de dos elements: hr, la paraula hebrea per a "muntanya"; i un sufix semítico W que apareix en els noms propis -ānu / i / a (Sivan 1984: 97-98). (Per a un altre ús de la terminació -ān en els noms personals de Gènesis 1-11, veure KENAN.) En els noms personals de Mari i Alalakh, les grafies ḫa-ri- i ḫa-ru- ocorren, però la seva relació amb la hrelemento no és segur (cf. Sivan 1984: 222; però Huffmon APNM , 204). Tal element no ha estat reconegut en amorreu; i l'únic exemple del substantiu semítico W, hr, en cuneïforme, apareix en una glossa en una Carta d'Amarna de Byblos ( text EA 74, línia 20), on apareix en forma geminada ḫa-ar-ri. Més segur és l'element inicial tant en el nom personal fenici posterior, hr-b˓l (Benz PNPPI , 303), com en el nom personal israelita, hryhw, de Gabaón (Pritchard 1962: 119).

2.      Un fill de Simei, dels fills de Gersón, de la tribu de Leví (1 Cròniques 23: 9).

3.      Fill de Caleb i la seva concubina, Efa; germà de Mossa i Gazez; i pare de Gazez (1 Cròniques 2.46).

Bibliografia

Pritchard, JB 1962. Gabaón, on el sol es va detenir. Princeton.

Sivan, D. 1984. Anàlisi gramatical i glossari dels vocables semíticos del nord-oest en textos acadios dels segles XV-XIII AC de Canaán i Síria. AOAT 214. Kevelaer i Neukirchen-Vluyn.

      RICHARD S. HESS