Hegai

HEGAI (PERSONA) [Heb hēgai ( הֵגַי) ; hēge˒ ( הֵגֶא) ]. Un eunuc a càrrec d'un dels harems del rei Asuero (Est 2: 3, 8, 15). El seu ofici específic, "el guardià de les dones" (heb šômēr hannāšı̂m), va implicar la supervisió d'un harem de noies verges dins del palau real, amb la finalitat de preparar-les per a un eventual matrimoni amb Asuero com a concubines. La seva preparació consistia en una dieta adequada i banys continus en substàncies aromàtiques (Ester 2: 9-14). Es diu que aquests banys van durar un any complet (Est. 2: 9-12), però aquest detall pot ser una exageració satírica per part de l'autor. Quan Ester i les altres verges que van ser seleccionades com a possibles reemplaçaments de la deposada reina Vasti van ser enviades a Susa, van ser posades a cura d'Hegay (Ester 2: 8). Ester es va convertir immediatament en la seva favorita i va rebre un tracte especial, així com consells sobre com agradar al rei (Est. 2: 9, 15). L'heb hēgai / hēge˒ sembla ser una traducció d'un nom propi persa derivat de l'arrel sànscrita, āga, que significa "eunuc", o bactrià, hugāo, "el que posseeix belles vaques", o potser Avestan, haēk, "l'aspersor" (Gehman 1924: 326 i Paton Esther ICC , 69). Alguns han equiparat falsament aquest nom amb el nom contemporani d'h ēgias, citat en Herodoto (9.33) i Ctesias ( Perses 24) (Gehman 1924: 326 i Paton, 69). Herodoto es referia a un grec que era enemic de Pèrsia en la batalla de Platea, mentre que Ctesias va escriure sobre un oficial militar d'Efeso d'Asuero. En tots dos casos, aquest nom sembla ser grec i no persa, i en qualsevol cas, les dues fonts esmentades no fan referència al mateix hēgai del llibre d'Ester.

Bibliografia

Gehman, SA 1924. Notes sobre les paraules perses en el Llibre d'Ester. JBL 43: 321-28.

      JOHN M. WIEBE