Heglam

HEGLAM (PERSONA) [Heb heglām ( הֶגְלָם) ]. Un nom propi equiparat amb Gera en la RSV (1 Cròniques 8: 7). De les traduccions bíbliques modernes, només la RSV reconeix aquesta forma verbal com un nom propi. Beck ( IDB 2: 577-78) aparentment identifica incorrectament heglām com un -. . . alternativa per al nom hipocorístic de Gera ". La forma perfecta d'Hip ˓il més el sufix pronominal pot significar "va fer que fossin remoguts" o "els va portar a l'exili". La forma verbal s'usa amb hu (w) ˒ en el TM després d'una llista de tres fills d'Aod en 1 Cròniques 8: 7, Naamán, Ahías i Gera. Aquests tres fills es descriuen com a caps de família dels quals resideixen en Geba (8: 6). Se'ls dóna crèdit en aquesta referència fosca, amb Gera rebent el major èmfasi, de deportar a un grup de benjaminitas de Geba a Manahat (8: 6-7). Geba va ser una de les ciutats levítiques de Benjamí com s'esmenta en Jos 21.17; 1 Cròniques 6:60; i Josué 18.24. Estava situada entre Hai i Jerusalem a unes 6 milles al NNE de la ciutat de David prop del límit N de Judà. La ciutat va ser un lloc important en els conflictes amb els filisteus. Es considera que el lloc tradicional de Manahat és Malah, a unes 3 milles al sud-oest  de Jerusalem (1 Cròniques 2: 52-54).

El text és òbviament difícil en aquest moment. Els erudits estan dividits quant a a qui, quins i on es fa referència en els versicles 6-7 d'1 Cròniques 8. Slotki (1952: 47-48) suggereix que potser Aod és el subjecte del verb heglām amb els tres fills com l'objectes. Myers ( 1 Chronicles AB, 60) parla dels versos com un desafiament a l'explicació, però els diu una possible versió -confusa- de la tradició reflectida en Jutges 20. Rudolph ( Chronikbücher HAT , 79) considera que és una referència a un moviment d'una porció de la tribu de Benjamí a un lloc en Edom (1 Cròniques 1.40) en el període postexílico. Williamson ( Cròniques NCBC , 83) assenyala que encara que les seccions de la genealogia benjaminita es mouen cap al marc de temps postexílico, no tot el material present ha de provenir d'aquest període posterior. Bartel (1969: 24-27) considera que la narrativa està comprimida i es refereix als benjaminitas que van obligar als habitants indígenes de Geba a traslladar-se a Manahat en Judà (cf. 1 Cròniques 2: 52-54). Braun ( 1 Chronicles WBC , 127) suggereix que una millor traducció de la forma verbal heglām és "emigrar". Afirma que això elimina la dificultat de no identificar adequadament a l'exiliat. Suggereix a més que el problema del període i les circumstàncies continuen sent, en el millor dels casos, fosc. No obstant això, sí que suggereix una possibilitat associada amb Aod, fill de Gera, en Jutges 3: 12-4: 11 en el qual es prenen mesures contra els moabitas. Braun sent que un esdeveniment en el període dels jutges és la referència probable. Aquesta sembla ser una situació en la qual un es veu obligat a triar entre una varietat d'ofertes especulatives. Donades les opcions disponibles actualment, pot semblar millor considerar una emigració d'unes 9 milles de Geba a Malah associada amb alguna campanya militar en un moment abans de l'exili i probablement ja en el període dels Jutges.

Bibliografia

Bartel, A. 1969. Tradició sobre el destí dels gabaonitas en 1 Cr. 8, 6 s. Beth Mikra 39: 24-27.

Slotki, IW 1952. Chronicles. Soncino Books of the Bible 10. Londres.

      G. EDWIN HARMON