Hereteu

Significat d'Heredad

(heb. generalment najalâh; també gôrâl, jebel; gr. klronomía, kleros; els
5 termes signifiquen «propietat hereditària», «herència»).

En l'àmbit bíblic, especialment la propietat assignada a les diverses tribus
i famílies israelites quan es van establir en Canaán. L'assignació de la
terra -designada per les paraules heb. jelêq («part», Jos. 15.13), jelqâh
(«parcel·la», 2 R. 9.26, LPD) o najalâh («herència», Nm. 26:54, BJ)- devia
romandre en possessió permanent de la família original, com un dipòsit de
Jehová. No havia de ser venuda (Lv. 25:23), excepte en cas d'una situació
financera extrema; i fins i tot llavors, la venda era només temporària, amb el
dret de redempció (vs 25-27) en qualsevol moment, i amb devolució
obligatòria a la família original l'any del jubileu (vs 10, 28). Els
principis guiadors per a la transmissió de la propietat ancestral incloïen:
1. L'hereu principal de l'herència era generalment el fill major, qui,
per causa del dret de la primogenitura,* rebia una porció doble de tota
la riquesa del seu pare. 2. Quan no hi havia fills homes, l'herència passava a
les filles, que mantenien el títol de propietat si es casaven dins de la seva
pròpia tribu (Nm. 27:8; 36:6-9). 3. Si no hi havia fill ni filla, un parent
pròxim podia assumir l'herència (27:9-11) amb el dret de redimir qualsevol
porció que s'hagués venut temporariamente (Lv. 25:25; cf Rt. 4:3-9).
Aquest parent havia de sotmetre's al levirato (Dt. 25:5-10), llei per la qual es
havia de casar amb la vídua i nomenar el seu primer fill com a hereu legal i
successor del mort (cf Rt. 4.10).

«Herència» s'usa també en expressions figurades i per a expressar conceptes
simbòlics. Per exemple, al poble de Déu es va descriure antigament com la
«porció de Jehová» (Dt. 32:9), o senzillament «el seu hereteu» (Sal. 78:71). I
en el NT, Jesús es va presentar a si mateix com l'hereu que venia a la
propietat de la família que estava en mans de llauradors que la llogaven
(Mt. 21.33-38). «Herència» també s'utilitza per a descriure la futura llar
dels salvats (Col. 3.24; 1 P. 1:4; etc.), i es parla dels seguidors de
Crist com de «hereus» (Gá. 3.29; Tit. 3:7; etc.) i «coherederos amb
Crist» (Ro. 8.17). El terme hebreu per a hereu és yôrêsh (del verb
yârash, «posseir», «heretar»); en grec és klronómos.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HERETEU