Hesbon

Significat d'Hesbon

(heb. Jeshbôn, «ardit [enginy, intel·ligència]» o «forta»).

Ciutat de la Transjordània estratègicament situada en el camí principal
nord-sud, anomenat en la Bíblia «el camí ral» (Nm. 21.22), a uns 24 km al
sud-oest de {Amman. Els israelites la van prendre de Sihón, un rei amorreu, que la
havia conquistat dels moabitas i convertit en la seva capital (Nm. 21.25-30).
La ciutat va ser assignada als rubenitas i reconstruïda per ells (Nm. 21.34;
32:37; Jos. 13.17). No obstant això, 540 com era a la frontera entre Rubén i
Gad, aquesta última tribu sembla haver-la ocupat finalment (Jos. 13.26). Més
tarda va ser assignada, com a ciutat de Gad, als levites (Jos. 21.39; 1 Cr. 6:81).
Els moabitas la van reconquerir en el període del regne dividit i la van ocupar
en temps d'Isaïes i Jeremies (Is. 15:4; 16:8; Jer. 48:2, 33, 34). Sense
embargament, durant la vida de Jeremies sembla haver canviat de mans una altra vegada,
ja que es fa referència a ella com a ciutat amonita en un dels oracles
posteriors del profeta (Jer. 49:2, 3). Aquests semblen haver-la tornat durant
una invasió del territori moabita esmentat en Ezequiel (25:9, 10). Estava
en possessió d'Alejandro Janeo en temps dels macabeus, i més tard va ser
governada per Herodes el Gran, que la va fortificar i la va convertir en la
guarnició anomenada Esbus. Va ser una ciutat cristiana i seient d'un bisbat
(es coneixen per nom diversos bisbes d'Hesbón). En el 614 la ciutat va sofrir
durant les invasions perses, quan 3 de les seves esglésies -excavades fins ara-
van ser destruïdes. Els àrabs, que uns 20 anys abans havien ocupat el país,
van fer de la ciutat (llavors dita Hesbân) la capital del districte.
Després del s XIII d. C. no se l'esmenta mai més. Mapa VI, E-4.

Es van realitzar excavacions en Tell Hesbân sota la direcció de S. H. Horn i L.
T.Geraty en 5 temporades (1968-1976). Es va trobar que la ciutat de #aqueix lloc
havia estat fundada en el s XII a. C., de l'època del qual es van recuperar alguns
restes. Del període dels reis hebreus prové un gran dipòsit d'aigua a
cel obert, situat en una plataforma contigua a l'acròpoli, potser el
estany al qual es refereix Cnt. 7:4. Mesurava uns 15,25 x 15,25 m, per uns 5,50
m de profunditat, i podia contenir uns 1.135 m³ d'aigua. Es van trobar murs
defensius de temps hel·lenístics i romans, els fonaments d'un temple romà
en la part més alta i una escala monumental que arriba fins ell, i altres
estructures que van pertànyer a diversos períodes de la història antiga de la
ciutat fins a la fi de la seva existència en el s XIV d. C.

254. Muntanya de l'Hesbón antiga.

Com en el monticle d'Hesbón no es van trobar ni rastres de la ciutat de
Sihón i molt menys de la ciutat moabita que Sihón havia conquistat, es deu
suposar que l'Hesbón més antiga degué estar en una altra part, tal vegada en el
lloc anomenat J~lûl, a uns 9 km al sudsudoeste de Tell Hesbân, on la
evidència dels trossos de ceràmica suggereixen que el lloc havia estat ocupat
des de l'Edat mitjana del Bronze (el període patriarcal) fins als temps
romans.

Bib.: S. H. Horn, EAEHL II:510-514; informes preliminars van aparèixer en AUSS,
vols 7-15 (1969-1977); FJ-AJ xiii.15.4; xv.8.5.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HESBON

HESBÓN segons la Bíblia: «càlcul, compte».
Ciutat de Sehón, rei dels amorreus. Originalment pertanyia als moabitas (Nm. 21.25-30, 34). Moisès va donar Hesbón als rubenitas; després de la seva conquesta, ells van reconstruir la ciutat (Nm. 32:37; Jos. 13.17).

«càlcul, compte».
Ciutat de Sehón, rei dels amorreus. Originalment pertanyia als moabitas (Nm. 21.25-30, 34). Moisès va donar Hesbón als rubenitas; després de la seva conquesta, ells van reconstruir la ciutat (Nm. 32:37; Jos. 13.17).

Situada en els límits de Rubén i de Gad (Jos. 13.26), va caure en mans dels gaditas, i després va ser assignada als levites, com a ciutat de Gad (Jos. 21.27-39; 1 Cr. 6:81).

En l'època d'Isaïes i en la de Jeremies, els moabitas van ocupar Hesbón (Is. 15:4; 16:8, 9; Jer. 48:2, 33, 34). Més tard, Alejandro Janneo, i posteriorment Herodes el Gran, la van conquistar (Ant. 13.15, 4; 15:8, 5).

És encara coneguda amb el nom d'Hesbãn; les seves ruïnes poden veure's sobre un pujol entre l'Arnón i el Jaboc, a més de 12 Km. al nord de Mádabã.

Una mica a l'est de les ruïnes d'Hesbón hi ha una gran cisterna, que probablement correspon a un dels estanys que es trobaven fora de les fortificacions (Cnt. 7:4).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HESBON