Herodion

HERODION (PERSONA) [Gk Hērōvaig donarōn ( Ἡρωδιων ) ]. Un jueu-cristià romà que va rebre salutacions de Pablo en Romans 16.11. El seu nom, únic en l'Imperi Romà en #aqueix moment, era probablement l'equivalent grec del llatí  "herodià (nosaltres)". En el segle I D. C., aquest últim nom identificava a antics esclaus herodians que havien estat venuts a un segon amo (en la majoria dels casos, els esclaus amb aquesta mena de nom es venien al públic oa la casa de l'emperador), i generalment eren alliberats més tard. (Lampe StadtrChr , 67, 68, 148, 153, 296; cf. CIL6: 9005). Per tant, és possible que Herodión fos un llibert imperial i tingués la ciutadania romana (cf. Fil. 4.22; cristians a la casa de l'emperador). Com a ex esclau jueu d'Herodes, Herodión probablement havia emigrat a Roma. Altres antics esclaus herodians havien anat pel mateix camí des de l'est a la capital: la inscripció en CIL 6: 9005 (segle I D. C. ) esmenta un antic esclau d'Herodes el Gran, Coetus Herodianus, que s'havia convertit en un llibert imperial a Roma. La inscripció en CIJ , no. 173 fins i tot demostra l'existència d'una -sinagoga dels herodians- romana ([ syna ] Goge [ Ell ] Rodion), que aparentment havia estat fundada per diversos antics esclaus jueus herodians.

Pot ser que no sigui una coincidència que només un versicle abans (Romans 16.10), Pablo saludés als serfs d'Aristóbulo. Aristóbulo probablement era membre de la família herodiana; Per tant, Herodión podia haver tingut connexions amb la casa d'Aristóbulo.

La forma grega Hērōvaig donarōn va ser utilitzada per primera vegada per un veterinari alexandrí ( Hippiatrica 82); Pel que sabem, el nom no es va tornar a utilitzar fins al segle IV D . C.

Bibliografia

Oder, E. i Hoppe, K., eds. 1924. Corpus Hippiatricorum Graecorum. Vol. 1. Leipzig.

      PETER LAMPE