Fel

Significat de Fel

(heb. Jîêl [A], «Déu viu» o «la vida de Déu»; també apareix en
inscripcions ugar. i nab.; per a la planta i la substància, vegeu B).

A. Habitant de Betel que va reconstruir Jericó en temps d'Acab i va atreure sobre si
la maledicció que Josué va pronunciar sobre #aqueix ciutat (Jos. 6.26; 1 R. 16.34).
Va perdre 2 dels seus fills en l'empresa. Alguns han suggerit que tal vegada van ser
sacrificats per Fel amb la finalitat d'apaivagar a Déu. #Aqueix suposició sembla
plausible perquè en #aqueix temps les pràctiques paganes, la idolatria i el
politeisme estaven difosos per tot Israel.

B. Traducció del: 1. Heb. rôsh o rôsh (Sal. 69:21; Us. 10:4; etc.), una planta
amarga i verinosa; també «verí» en general. La planta podia haver estat el
absenta, la coloquíntida, la rosella (cascall), la cicuta (que creix en
llocs desolats i amb la qual se suposa es va preparar el verí per a Sòcrates,
un filòsof grec), la belladona o qualsevol altra. 2. Heb. merêrâh, «fel»
(Job 16.13) i merôrâh, «fel», «verí» (20.14, 25). 3. Gr. joIe, una
substància de gust desagradable (Mt. 27:34). D'acord amb Mr. 15.23, la fel
donada a Jesús era mirra.

Bib.: PB 78-80.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: FEL

FEL segons la Bíblia: Home originari de Bet-el; va viure sota el regnat d'Acab. Va fortificar Jericó, atraient sobre si la maledicció que havia profetitzat Josué sobre el qual emprengués tal obra (Jos. 6.26; 1 R. 16.34).

(a) (Nom de persona; heb. «Déu és vivent».).
Home originari de Bet-el; va viure sota el regnat d'Acab. Va fortificar Jericó, atraient sobre si la maledicció que havia profetitzat Josué sobre el qual emprengués tal obra (Jos. 6.26; 1 R. 16.34).

(b) (Substància.).
(A) Heb. «merorah», la secreció del fetge. És símbol de «amargor» (cf. Jb. 16.13). També s'usa per a denotar el verí dels áspides (Jb. 20.14, 25).

(B) Heb. «rosh». Planta verinosa de sabor molt amarg, no identificada amb certesa. Tornar-se a la idolatria era com a «arrel que produeix fel i absenta» (Dt. 29:18). Els judicis de Déu van caure sobre el poble infidel com a aigües de fel a beure (Jer. 8.14; 9.15; 23.15; cf. Dt. 32:32; Lm. 3:1, 19; Am. 6.12).

En la LXX, «rosh» es tradueix amb el terme gr. «cholë», que, tant en la LXX com en altres passatges literaris, denota més generalment tot tipus de droga especiada del tipus que s'oferia per a adormir els sentits; així, el vi barrejat amb mirra, resina, safrà, ládano, etc., podia ser anomenat, en termes generals, va venir barrejat amb «fel».

Mateo parla més generalment, esmentant «va venir barrejat amb fel» (Mt. 27:34), en tant que Marcos esmenta que es tractava específicament de mirra (Mr. 15.23).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: FEL