Fel
també: Hiel
FEL (PERSONA) [heb ḥı̂˒ēl ( חִיאֵל)]. Un ciutadà de Betel que va reconstruir Jericó quan regnava Acab com a rei d'Israel (1 Reis 16.34). Es diu que va posar els fonaments de Jericó amb Abiram, el seu fill major, i les portes de la ciutat amb Segub, el seu fill menor. El significat d'aquesta declaració no és clar. Alguns suggereixen que indica que Fel va usar als seus fills com a sacrificis fonamentals; uns altres ho interpreten en el sentit que els fills de Fel van morir per causes naturals en el moment en què s'estava reconstruint la ciutat. Encara que els arqueòlegs han descobert cossos de bebès enterrats en llars, no és segur si aquests bebès van ser sacrificats per a establir les bases de la llar o si simplement van morir per causes naturals i posteriorment van ser enterrats en la llar. Ja sigui que els fills de Fel morissin de mort natural o van ser sacrificats, l'incident es considera el compliment de la maledicció contra la reconstrucció de Jericó en Jos 6.26.
PAULINE A. VIVIANO
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).