Figuera
també: Higuera
Significat de Figuera
(heb. pag, «figa immadura [verda]»; teênâh, «figuera (o el seu fruit tardà)»;
bikkûrâh, «bacora»; debêlâh, «coca de figues premsades»; gr. ólunthos, «figa
verd» o «figa tardana»; súkon, «figa»; súke, «figuera»).
Arbre molt comú en les terres bíbliques des de temps remots (Dt. 8:8); es
creu que era originari del sud-oest d'Àsia. Pot créixer com un arbust en
terreny rocós i aspre, o prendre la forma d'arbre en terreny fèrtil i aconseguir
una altura de 6 a 9 m. Està àmpliament difós per tota Palestina i és una
de les poques plantes silvestres que es troba en tot el país. La fruita
cònica o gairebé esfèrica penja de la branca pel seu extrem més prim. La
figuera és la primera planta esmentada per nom en la Bíblia (Gn. 3:7) i
està entre les últimes (Ap. 6.13). En Palestina l'arbre dóna fruit 2 vegades per
any: al juny i a l'agost o setembre. Les figues de juny o «primers fruits»
(Us. 9.10; «bacores» en BJ) creixen en les branques velles i es consideren un mos
especial. La collita d'agost apareix en les branques noves, i sovint és
dessecada al sol i modelada en coques o penjades de fils per al seu consum en
hivern. Es considerava que les figues tenien valor medicinal, i s'usaven en
forma de coques com a cataplasmes per a botons o erupcions de la pell (2 R.
20:7). Asseure's sota la seva parra i la seva figuera era un símbol de prosperitat (1 R.
4.25; El meu. 4:4; Zac. 3.10). En la primavera, la fruita apareix abans de les
fulles. Una de les paràboles més cridaneres de Jesús es refereix a la figuera
estèril que aparentava tenir fruits, però que no els tenia (Mr. 11.12-14, 20).
Puix que les figues i el raïm eren tan importants en l'agricultura jueva,
els profetes, en reprendre el pecat, advertien al poble que les vinyes i les
figueres serien destruïdes. Quan assenyalaven la prosperitat per l'obediència,
prometien una collita abundant de les 2 espècies (Is. 36:16; Jl. 1:7; Am.
4:9).
258. Típica figuera palestina en la seva condició normal, plena de fulles.
259. La mateixa figuera després que les llagostes van menjar totes les seves fulles en
només 15 minuts.
Bib.: PB 103-106.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: FIGUERA
FIGUERA segons la Bíblia: Dicotiledónea de la família de les moráceas.
Arbre que dóna un deliciós fruit (vegeu FIGA; cf. Dj. 9.10; Nm. 13.23).
Dicotiledónea de la família de les moráceas.
Arbre que dóna un deliciós fruit (vegeu FIGA; cf. Dj. 9.10; Nm. 13.23).
En heb. s'usa el mateix terme per a denotar l'arbre i el fruit, t’ënãh, en tant que en gr. l'arbre es diu «syke» i el fruit és «sykon».
La figuera és originària d'Àsia occidental. Quan és jove, només porta fruit si està en un sòl ric (Lc. 13:6-9).
En envellir, la figuera degenera ràpidament; descurada, no produeix molt (Pr. 27:18). A la primavera, la figuera dóna les seves figues primerenques abans de cobrir-se de fulles, sobre les branques crescudes l'any anterior, i reben el nom de «pag» (figues verdes, cf. Cnt. 2.13).
Si l'arbre no té figues verdes quan apareix el fullatge, no hi haurà figues.
La figuera és un arbre molt benvolgut; la Bíblia l'esmenta en moltes ocasions al costat de la vinya (Dt. 8:8; Sal. 105:33; Jer. 5.17; Jl. 1.12). L'expressió «sota la seva parra i sota la seva figuera» és sinònim de prosperitat i seguretat (1 R. 4.25; El meu. 4:4; Zac. 3.10).
L'altura de la figuera conreada («Ficus carica») varia entre 6 i 9 m. Les fulles, que apareixen al final de la primavera i que cauen en aproximar-se l'hivern, mesuren sovint de 20 a 25 cm. de longitud.
La figuera és usada pel Senyor com a emblema d'Israel, i la maledicció de la figuera estèril (Mr. 11.12-17) constitueix una paràbola: el poble no havia respost a la crida del Senyor, que per això anuncia el seu judici.
Aquest arbre tenia les fulles que vénen amb els primers fruits; encara que, com assenyala Marcos, «no era temps de figues» (de l'estiu, la veritable collita), hagués hagut de tenir almenys les figues verdes de la primavera.
La presència de les fulles sense el fruit és indicació de la professió religiosa d'Israel sense fruit, i constitueix un solemne advertiment sobre el perill del nominalisme religiós en general.
Segons la profecia, la figuera d'Israel haurà de reverdir al final dels temps. És en aquest sentit que molts intèrprets entenen Mt. 24:32-33.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).