Hori
HORI (PERSONA) [heb ḥōrı̂ ( חֹרִי) ; ḥôrı̂ ( חֹורִי) ]. 1. Fill de LOTAN (Gènesi 36:22; 1 Cròniques 1.39) i nét de "Seir, l'Horeo". Consulti també HORITAS. En almenys un altre cas, la genealogia de Gènesi 36: 20-28 sembla haver ingressat al mateix -individu- dues vegades (veure DISHAN) sense reconèixer la identitat. Hori significa "Horite"; com a fill de Lotán, fill de Seir l'Horeo, Hori / -Horeo- és el nét d'un Horeo. Tal genealogia pot reflectir una lluita entre dos grups tribals per la supremacia, cadascun afirmant que el seu ancestre epònim va ser el pare de l'altre, i / o l'intent desesperat d'un escriba per bregar amb tradicions en conflicte.
2. El pare de Safat, de la tribu de Simeón, un dels espies enviats per Moisès a Canaán (Nm 13: 5). La llista dels noms dels espies en Números 13: 3-16 se sol considerar com una addició tardana a la font P ; és a dir, es deriva d'una època en la qual totes les tribus, excepte Judà (i Benjamí), havien desaparegut. És poc probable que la llista contingui tradicions d'algun tipus. Pensant en Hori en Gènesi 36:20, 22, el compilador de la llista de Números pot haver atribuït un pare "edomita" al seu espia "simeonita" perquè la seva font, les primeres escriptures, ja tenia aquesta tribu vivint en el Negeb (que, al seu torn, sembla ser el resultat d'especulacions sobre el que li va succeir a la tribu de Simeón en lloc d'una tradició de confiança (cf. Mittmann 1977: 217-19).
Per tant, és dubtós que hagi existit alguna vegada un nom personal bíblic -Hori-; si ho va fer, consulti HUR per a una possible interpretació.
Bibliografia
Mittmann, S. 1977. Ri. 1, 16f und dónes Siedlungsgebiet der kenitischen Sippe Hobab. ZDPV 93: 213-35.
ERNST AXEL KNAUF
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).