Hort

Significat d'Hort

(heb. gan, gannâh, ginnâh; gr. kepos).

El 1r esmentat en la Bíblia és l'hort de l'Edén (Gn. 2:8, 15; etc.),
dissenyat i plantat per Déu per a l'home, però éste el va perdre per causa del
pecat. Els horts en l'AT eren majorment de fruiters (Jer. 29:5, 28; Am.
9.14). Alguns d'ells tenien un pou (Cnt. 4.15), uns altres estaven tancats amb
un mur o un cèrcol viu (4.12; Is. 5:2, 5), i no faltaven els que tenien una
cabanya per a un guaita (Is. 1:8). També estaven relacionats amb les
residències palatines (2 R. 25:4; Est. 1:5; Jer. 39:4), i alguns reis van ser
enterrats en l'hort del seu palau (2 R. 21.18, 26). En Ec. 2:5 s'esmenta
un hort (heb. pardês, «parc», «repobla», «hort [vergel]»), el terme del qual
hebreu apareix aquesta única vegada.

266. Lloc del «Hort del rei» bíblic (primer pla) en la part inferior del
vall del Cedrón, al sud-est de Jerusalem.

El NT esmenta el del Getsemaní, que sembla haver estat un bosc d'oliveres.
Allí Jesús tenia el costum de retirar-se a meditar i orar, i allí va ser
arrestat (Jn. 18:1, 26). I en 568 un hort li ho va sepultar (19.41; cf 20.15).
Vegin-se Edén 1; Paradís.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HORT

HORT segons la Bíblia: El primer hort o parc esmentat en la Bíblia és el d'Edén, que Déu va crear per a l'home encara innocent (Gn. 2:8-3.24; Ez. 28:13; 31:8, 9).

El primer hort o parc esmentat en la Bíblia és el d'Edén, que Déu va crear per a l'home encara innocent (Gn. 2:8-3.24; Ez. 28:13; 31:8, 9).

A Egipte, els horts es regaven (Dt. 11.10) amb l'aigua del Nil, guardada en dipòsits i desviada cap als canals d'irrigació mitjançant una sínia o una cadena infinitat proveïda de catúfols, i que es mantenia en moviment amb un peu.

Obrint o tancant comportes s'aconseguia irrigar la zona desitjada.
En Palestina també es practicava la irrigació (Ec. 2:6; Is. 58:11; Jer. 31:12).

Hi havia en els horts plantes conreades (1 R. 21:2), lliris i altres flors (Cnt. 5:1; 6:2), arbres fruiters (Jer. 29:5, 28; Am. 9.14).
L'hort de Getsemaní era, pel que sembla, un bosquet d'oliveres amb una premsa d'oli.

Jerusalem tenia un hort real (2 R. 25:4), igual que Etam, prop de Betlem (Ant. 8:7, 3; Cnt. 6.11; Ec. 2:5).

El palau real de Susa incloïa un hort (Est. 1:5).
Amb la finalitat de protegir els horts contra els saquejadors, eren envoltats d'un mur o d'un clos (Cnt. 4.12; Is. 5:2, 5); a vegades, hi havia un vigilant en una cabanya en l'hort (Is. 1:8).

Les persones es passejaven pel retir refrescant de l'hort (Susana 1:7), i a vegades es banyaven (v. 15) i instal·laven per a un menjar (Est. 1:5), oraven allí (Mt. 26:36).

En ells es practicaven privadament ritus idòlatres (Is. 1.29; 65:3; 66:17; cf. 2 R. 16:4), i a vegades s'enterrava en ells als morts (Jn. 19.41).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HORT