Jadua

Significat de Jadua

(heb. Yaddûa{, «conegut [coneixent]» o «sabedor»; també apareix en
inscripcions suar. i en les Cartes de Laquis).

1. Dirigent jueu que va posar el seu segell en el pacte de Nehemías (Neh. 10.21).

2. Summe sacerdot, fill de Jonatán, i el 5è descendent de Jesúa, el 1r sumo
sacerdot postexílico (Neh. 12.11, 22). No és segur si li ho ha d'identificar
amb el gran Jadúa del temps d'Alejandro Magno esmentat per Josefo, en vista
de la falta de confiabilitat de Josefo respecte a la història de #aqueix
període. Si Jadúa era el nom del summe sacerdot que va sortir a l'encontre de
Alejandro Magno, podia haver estat el nét del Jadúa esmentat en el llibre de
Nehemías.

Bib.: FJ-AJ xi.7.2; 8.4-7; CBA 3:375, 376.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JADUA

JADÚA segons la Bíblia: «conegut».
Nom propi; entre els personatges bíblics que ho van portar els principals són:
(a) el fill de Jonatán, l'últim summe sacerdot de l'Antic Testament esmentat en Neh. 12.11.
(b) El que va subscriure el pacte amb Nehemías (Neh. 10.21).

«conegut».
Nom propi; entre els personatges bíblics que ho van portar els principals són:
(a) el fill de Jonatán, l'últim summe sacerdot de l'Antic Testament esmentat en Neh. 12.11.
(b) El que va subscriure el pacte amb Nehemías (Neh. 10.21).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JADUA