Jafet

Significat de Jafet

(heb. Yefet, «bellesa», «que ell s'eixampli [difongui]», «expansió» o
«bell»).

Fill major de Noè (Gn. 10.21; vegeu CBA 1:259, 260), nascut l'any 500 del seu
pare (5.32; 6.10). Estava casat quan va ocórrer el diluvi (7:7), però
aparentment no tenia fills en #aqueix temps (vegeu 1 P. 3.20). L'únic
incident registrat sobre Jafet compte que ell i el seu germà Sem van tractar de
salvar l'honor del seu pare, a qui Cam havia faltat el respecte. Per això,
els 2 van rebre benediccions especials. Es va predir que Jafet i els seus
descendents ocuparien amplis territoris, i que habitarien «a les botigues
de Sem» (Gn. 9.20-27). Jafet va ser el progenitor de les races jafètiques, entre
les que estan els medes, els jonios i diverses nacions que en els temps de l'AT
vivien en el que avui són Àsia Menor i el sud de Rússia (10:2-5).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JAFET

JAFET segons la Bíblia: «engrandiment».
Nom del menor dels fills de Noè (Gn. 9.24; 10.21) que, juntament amb el seu pare, la seva dona i els altres familiars de Noè es va salvar del Diluvi (Gn. 7:7; 1 P. 3.20).

«engrandiment».
Nom del menor dels fills de Noè (Gn. 9.24; 10.21) que, juntament amb el seu pare, la seva dona i els altres familiars de Noè es va salvar del Diluvi (Gn. 7:7; 1 P. 3.20).

El llibre de Gènesi diu que Jafet va ser el pare de les nacions d'Europa (Gn. 10:5).
Jafet va ser, potser, el «Japetos» a qui les llegendes gregues representen com a progenitor de la raça grega. Els seus set fills (Gn. 10:2-5; 1 Cr. 1:5) van ocupar amb la seva posteritat el nord d'Àsia i la major part d'Europa.

En temps posteriors els grecs i els romans van subjugar parts considerables de l'Àsia meridional (Gn. 9.27).
Entre els pobles identificats com els seus descendents podem enumerar:

els cimeranos (Gomer),

els escites (Askenaz),

els medes (Madai),

els eslaus (Mesec),

els jonios (Javán),

els xipriotes (Quitim) i

els habitants de Rodas (Dodanim).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JAFET