Jerico

Significat de Jerico

Jericó és una ciutat bíblica situada a la vora del riu Jordà, situada en la part inferior de la costa que condueix al muntanyenc altiplà de Judà, a uns 8 km de la costa septentrional de la conca seca de la Mar Morta, a gairebé 240 m per sota del nivell de la Mar Mediterrània i aproximadament a 27 km de Jerusalem. Va ser una important ciutat de la vall del Jordán (Dt. 34:1, 3), en la ribera occidental del riu. En una època, la ciutat va ser coneguda com la ciutat de les palmeres (Dt. 34:3; Dj. 3.13); el primer esment en les Escriptures se dóna en relació al campament dels israelites en Sitim (Nm. 22:1; 26:3).

Durant el segle XX primer va ser part de l'Imperi Otomà fins a 1917, després va estar sota el Mandat Britànic de Palestina, passant a control jordà entre 1948 i 1967 i després va ser conquistada per Israel en l'anomenada Guerra dels Sis Dies. Des de 1994, després dels Acords d'Oslo, va passar a estar sota l'administració de l'Autoritat Palestina.

El seu nom en àrab és Ariha (أريØا).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JERICO

JERICÓ segons la Bíblia: Important ciutat de la vall del Jordán (Dt. 34:1, 3), en la ribera occidental del riu, a uns 8 Km. de la costa septentrional de la mar Morta, i aproximadament a 27 Km. de Jerusalem.

Important ciutat de la vall del Jordán (Dt. 34:1, 3), en la ribera occidental del riu, a uns 8 Km. de la costa septentrional de la mar Morta, i aproximadament a 27 Km. de Jerusalem.

Jericó es troba en la part inferior de la costa que condueix al muntanyenc altiplà de Judà. La ciutat era coneguda com la ciutat de les palmeres (Dt. 34:3; Dj. 3.13); el primer esment en les Escriptures se dóna en relació al campament dels israelites en Sitim (Nm. 22:1; 26:3).

La situació de Jericó, ciutat molt fortificada, li donava el domini del baix Jordán i dels passos que portaven a les muntanyes occidentals; l'única manera que els israelites poguessin avançar a l'interior de Canaán era prenent la ciutat.

Josué va enviar a dos espies perquè reconeguessin la ciutat (Jos. 2:1-24), el poble va travessar miraculosament el Jordà en sec, i van plantar les tendes davant de la ciutat. Per ordre de Déu, els homes de guerra van anar donant tornades a la ciutat, una vegada per dia, durant sis dies consecutius.

Enmig dels soldats, els sacerdots portaven l'arca del pacte, precedida per set sacerdots tocant les botzines. El setè dia van donar set vegades la volta a la ciutat; al final de la setena volta, mentre ressonava el toc prolongat de les botzines, l'exèrcit va trencar en un fort clam, les muralles es van esfondrar, i els israelites van penetrar a la ciutat.

Quant a la data, seria al voltant de l'any 1403 a. C. (cf. ÈXODE I PEREGRINACIÓ PEL DESERT).
La ciutat havia estat proclamada anatema. A excepció de Rahab, que havia donat refugi als espies, i la seva família, tots els altres habitants van ser morts. L'or, la plata, els objectes preciosos, van entrar al tresor de Jehová. Josué va llançar una maledicció contra qui reconstruís la ciutat (Jos. 5.13-6.26).

Va ser assignada a Benjamí; es trobava en els límits de Benjamí i Efraín (Jos. 16:1, 7; 18.12, 21).
Eglón, rei de Moab, va fer d'ella la seva residència en l'època en què va oprimir als israelites (Dj. 3.13).
En el regnat d'Acab, Fel de Bet-el va fortificar la ciutat; en el curs d'aquesta fortificació va perdre, o va sacrificar, als seus dos fills, en compliment de la maledicció de Josué (1 R. 16.34).

Durant el ministeri d'Eliseo hi havia en Jericó una comunitat de profetes (2 R. 2:5).
Elías, en anar a ser arrabassat al cel, va travessar Jericó amb Eliseo (2 R. 2:4, 15, 18).
En Jericó van ser posats en llibertat els homes de Judà que havien estat fets presoners per l'exèrcit de Peka, rei d'Israel (2 Cr. 28:15).

Els escalfaments es van apoderar de Sedequías prop de Jericó (2 R. 25:5 Jer. 39:5 52:8).
Després del retorn de l'exili, alguns dels seus habitants van ajudar a construir els murs de Jerusalem (Neh. 3:2).
Báquides, general sirià, va aixecar els murs de Jericó en l'època dels Macabeus (1 Mac. 9.50).

Al començament del regnat d'Herodes els romans van saquejar Jericó (Ant. 14.15, 3).
Després Herodes la va embellir construint un palau i, sobre el pujol darrere de la ciutat, va aixecar una ciutadella que va anomenar Cipro (Ant. 16:5, 2; 17.13, 1; Guerres 121, 4, 9).

La paràbola del Bon Samarità se situa sobre el camí de Jerusalem a Jericó (Lc. 10.30).
La curació del cec Bartimeo i del seu company va tenir lloc en el camí de Jericó (Mt. 20.29; Lc. 18.35);
Zaqueo, a qui Jesús va cridar per a allotjar-se a la seva casa i donar-li la salvació, habitava en Jericó (Lc. 19:1, 2).
Jericó es troba a gairebé 240 m. per sota del nivell de la mar Mediterrània, en un clima tropical, on creixien les balsameras, l'alheña, els sicómoros (Cnt. 1.14; Lc. 19:2, 4; Guerres 4:8, 3).

Les roses de Jericó eren considerades extraordinàriament belles (Eclo. 24:14).
L'antiga Jericó s'elevava molt prop de les abundants aigües anomenades en l'actualitat ‘Ain és-Sultãn; ésta és indubtablement la font que Eliseo va sanar (2 R. 2.12-22; Guerres 4:8, 3).
La Jericó moderna, en àrab «Er-Riha», es troba a 1,5 Km. al sud-est de la font.

Arqueologia:

Ernst Selin i la societat Deutsche Orientgesellschaft (1907-1909) van iniciar allí excavacions sobre el monticle anomenat Tell és-Sultan. Van ser continuades molt extensament per John Garstang (1930-1936); en 1952 van ser represes per Kathleen Kenyon i per les escoles d'arqueologia d'Anglaterra i els EUA

Va ser Garstang qui va descobrir l'evidència dels murs caiguts, i aquesta evidència va ser fotografiada per ell i per posteriors investigadors. Els murs havien caigut de dins cap a fora.

Els seus fonaments no havien estat minats, sinó que degueren ser esfondrats per un potent tremolor de terra. També hi havia evidència d'un violent incendi de la ciutat. La revisió de Miss Kathleen Kenyon d'aquesta identificació sobre la base de la ceràmica associada amb la cronologia d'Egipte no té en compte la necessària revisió de l'estructura cronològica de la història d'Egipte (Vegin-se EGIPTE, ÈXODE, FARAÓ, HICSOS, HETEOS, etc.).

Sobre la base de la revisió de Velikovsky i Courville, la destrucció de Jericó concorda perfectament amb tots els detalls físics de la destrucció i amb les restes arqueològiques, i no es pot objectar a la identificació efectuada per Garstang en 1930-1936, ni a la data de 1400 a. C.

Les restes corresponents a la conquesta corresponien a una doble muralla de maons, amb un mur exterior de 2 m. de gruix, un espai buit d'al voltant de 4,5 m. i un mur interior de 4 m. Aquests murs tenien en aquells dies 9 m. d'altura.

La ciutat, molt petita, estava llavors tan superpoblada que s'havien construït cases en la part alta de la muralla, per sobre de l'espai buit entre les dues muralles (cf. la casa de Rahab, Jos. 2.15). El mur exterior es va enfonsar cap a fora, i el segon mur, amb les seves edificacions damunt, es va enfonsar sobre l'espai buit. Així, l'arqueologia ens dóna, en realitat, una evidència totalment harmònica amb el relat de les Escriptures.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JERICO