Jeriot

JERIOT (PERSONA) [heb iĕrı̂˓ôt ( יְרִיעֹות) ]. Filla de Caleb i Azuba i mare de Jesher, Shobab i Ardón (1 Cròniques 2.18). Aquesta identificació és certament la més probable entre diverses alternatives (Braun Chronicles WBC , 39). El manuscrit del Vaticà de la LXX representa no sols a Jerioth sinó també a Azubah com la filla de Caleb. No obstant això, el vers 19 implica que Azubah era la seva esposa. És possible que el nom "Jerioth" i el nom "Azubah" indiquin a la mateixa persona. En tal cas, la conjunció wawsería explicatiu i hauria de traduir-se com a "uniforme". Aquest suggeriment realment encaixa amb el fet que Jerioth sigui la filla de Caleb o la seva esposa. L'última proposta és precisament la comprensió del manuscrit alexandrí de la LXX, encara que manté a Jeriot i Azubah separats com dos individus separats, cadascun una esposa de Caleb. L'esmena textual podria convertir a Jerioth en el pare d'Azubah (Curtis i Madsen Chronicles ICC, 92) o en un ex marit d'Azubah (Richter 1914: 110). Sobre l'ús absolut que es requereix de l'Hip ˓il de yld, observi Isa 66: 9 on té la força de "fer suportar". La idea que Jerioth podria haver estat un fill de Caleb i Azubah no sembla probable. Stamm (1967: 325) pensa que la traducció "(botiga-) cortines" per a Jerioth com a plural d'i ĕrı̂˓â és insatisfactori, i assumeix una connexió amb el verb yr˓ – -tremolar, ser pusil·lànime- ( cf. Ar yari˓a – -ser un covard-). Potencialment femení o masculí en forma, aquest nom curt allargat per l'element hipocorístic -ô llavors significaria "(el) ansiós o tímid o temorós (un)". Ni acadio ni egipci semblen oferir un paral·lel.

Bibliografia

Richter, G. 1914. Untersuchungen zu donin Geschlechtsregistern der Chronik. ZAW 34: 107-41.

Stamm, JJ 1967. Hebräische Frauennamen. Pàgines. 301-39 en Hebräische Wortforschung, ed. B. Hartmann i col. VTSup 16. Leiden.

      EDWIN C. HOSTETTER