Jesus de nazaret

Significat de Jesus-de-nazaret

Jesús de Natzaret, anomenat també Crist (paraula llatina que significa «ungit») o Jesucrist, és la figura central de les religions denominades cristianes, de les quals les més esteses estableixen com a dogma de fe que és el fill de Déu, que va redimir amb la seva mort al gènere humà i que va ressuscitar al tercer dia després de la seva mort. L'Islam el considera un dels seus profetes més importants i és un dels personatges que han exercit una major influència en la cultura occidental. Segons l'opinió majoritàriament acceptada en mitjans acadèmics, basada en una lectura crítica dels textos sobre la seva figura,[1] Jesús de Natzaret va ser un predicador jueu que va viure al començament del segle I a les regions de Galilea i la Judea (en l'actual Israel) i va ser crucificat a Jerusalem entorn de l'any 30.

El que es coneix de Jesús depèn gairebé absolutament[2] de la tradició cristiana, especialment de la utilitzada per a la composició dels evangelis sinòptics, redactats, segons opinió majoritària, uns 30 o 40 anys, com a mínim, després de la seva mort. La majoria dels estudiosos considera que mitjançant l'estudi dels evangelis és possible reconstruir tradicions que es remunten a contemporanis de Jesús, encara que existeixen grans discrepàncies entre els investigadors quant als mètodes d'anàlisis dels textos i les conclusions que d'ells poden extreure's. Existeix una minoria que fins i tot nega l'existència històrica de Jesús de Natzaret.

Jesús en el Nou Testament
Principals esdeveniments de la vida de Jesús segons el Nou Testament

* Anunciació
* Nativitat
* Adoración dels mags
* Degollación dels Innocents
* Fugida a Egipte
* Circumcisió de Jesús
* Presentació en el Temple
* Jesús entre els doctors
* Baptisme
* Temptació
* Sermó de la Muntanya
* Elecció dels Apòstols
* Miracles
* Bodes de Caná
* Transfiguració
* Entrada a Jerusalem
* Incident en el temple
* Últim Sopar
* Judici de Jesús
* Crucifixió
* Resurrecció
* Ascensió
* Profecia de la Segona Vinguda

El que figura a continuació és un relat de la vida de Jesús tal com apareix en els quatre evangelis inclosos en el Nou Testament, considerats llibres sagrats per totes les confessions cristianes. Encara que pot contenir elements històrics, expressa fonamentalment la fe de les comunitats cristianes en l'època en què aquests textos van ser escrits, i la visió que en aquells dies tenien de Jesús de Natzaret. És la font principal per al coneixement de Jesús, i constitueix la base de les interpretacions que de la seva figura fan les diferents branques del cristianisme.
Naixement i infància

Els relats referents al naixement i infància de Jesús procedeixen exclusivament dels evangelis de Mateo (Mt 1,18-2,23) i de Lucas (Lc 1,5-2,52), si bé presenten diferències entre si. No hi ha relats d'aquest tipus en els evangelis de Marcos i Juan.

* Segons Mateo, María i el seu espòs, José, viuen (segons sembla, perquè no es relata cap viatge) a Betlem. María queda inesperadament embarassada i José resol repudiar-la, però un àngel li anuncia en somni que l'embaràs de María és obra de l'Esperit Sant i profetitza, amb paraules del profeta Isaïes (Is 7,14), que el seu fill serà el Messies que esperen els jueus (Mt 1,19-21). Uns mags d'Orient arriben a Jerusalem preguntant pel «rei dels jueus que acaba de néixer» amb la intenció d'adorar-lo, la qual cosa alerta al rei de la Judea, Herodes el Gran, que decideix acabar amb el possible rival. Els mags, guiats per una estrella, arriben a Betlem i adoren al nen. De nou, l'àngel visita a José (Mt 2,13)[6] i li adverteix de la imminent persecució d'Herodes, per la qual cosa la família fuig a Egipte i roman allí fins a la mort del monarca (de nou notificada a José per l'àngel: Mt 2,19-29).

* En l'evangeli de Lucas, María i José viuen a la ciutat galilea de Natzaret. La història de la concepció de Jesús s'entrellaça aquí amb la de Joan el Baptista —ja que en aquest evangeli María i Isabel, mare del Baptista, són parents— i el naixement de Jesús és notificat a María per l'àngel Gabriel (el que es coneix com a Anunciació: Lc 1,26-38).L'emperador Augusto ordena un cens en el qual cadascun ha d'empadronar-se en el seu lloc de naixement i José ha de viatjar a Betlem, per ser originari d'aquest lloc. Jesús neix a Betlem mentre es troben de viatge i és adorat per pastors. Lucas afegeix a més breus relats sobre la circumcisió de Jesús, sobre la seva presentació en el Temple i una anècdota que li va ocórrer en un viatge a Jerusalem amb motiu de la Pasqua, quan comptava dotze anys.

En els evangelis de Mateo i de Lucas apareixen sengles genealogies de Jesús (Mt 1, 2-16; Lc 3, 23-38). La de Mateo es remunta al patriarca Abrahán, i la de Lucas a Adán, el primer home segons el Gènesi. Aquestes dues genealogies són idèntiques entre Abrahán i David, però difereixen a partir d'aquest últim, ja que la de Mateo fa a Jesús descendent de Salomó, mentre que, segons Lucas, el seu llinatge procediria de Natam, un altre dels fills de David. En tots dos casos, el que es mostra és l'ascendència de José, a pesar que, segons els relats de la infància, éste només hauria estat el pare putatiu de Jesús.

Baptisme i temptacions

L'arribada de Jesús va ser profetitzada per Joan el Baptista (el seu cosí segons l'Evangeli de Lucas), per qui Jesús va ser batejat al riu Jordà. Durant el baptisme, l'Esperit de Déu, en forma de colom, va descendir sobre Jesús, i es va escoltar la veu de Déu.

Segons els sinòptics, l'Esperit va transportar a Jesús al desert, on va dejunar durant quaranta dies i va superar les temptacions a les quals va ser sotmès pel Dimoni. No s'esmenta aquest episodi en l'Evangeli de Juan. Després Jesús va marxar a Galilea, es va establir en Cafarnaún, i va començar a predicar l'arribada del Regne de Déu.

Dada Important:

per a accedir a la gràcia, només fa falta creure que jesús és Déu, i que en amor cap a la teva persona, se sacrifico a si mateix, en mort de creu perquè la teva, siguis excepte, net i lliure, i puguis estar amb ell en algun futur…

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JESUS DE NATZARET