Joktan

JOKTAN (PERSONA) [Heb yoqṭān ( יָקְטָן) ]. Fill d'Heber, germà de Peleg i pare de tretze descendents, els assentaments dels quals anaven des de Mesa fins a Sefar, a la regió muntanyenca de l'est (Gènesi 10: 25-30). Com a descendent de Sem, Joktan representa la part de la línia que, en la Taula de les Nacions, es troba en el sud-oest d'Aràbia. Existeix una possible relació entre el nom i una figura recordada com l'avantpassat dels S àrabs, Qaḥṭān (Winnett 1970: 181; Simons GTTOT , 48-49).

Encara que no és clar si Joktan és una forma verbal prefixada de l'arrel sabiana qṭn (cf. Ryckmans 1934 1: 190; Biella 1982: 452), el seu significat, "ser petit", està associat amb aquesta arrel en semítico occidental i sembla en noms geogràfics com Qatna. La seva possible aparició aquí com l'última figura nomenada de la Taula de les Nacions a tenir descendents en la llista, planteja la qüestió d'un joc de paraules entre Joktan i Jepheth, la primera figura nomenada en la Taula. El nom de Jepheth està relacionat amb el concepte d'engrandir (ptḥ) en el joc de paraules de Gènesis 9.27, i també és una forma verbal prefixada.

La relació de Joktan amb Jokshan, el fill d'Abraham i Keturah, en Gènesi 25: 2, 3, no és clara. A pesar que totes dues figures tenen "fills" anomenats Sheba i Dedán, l'equació dels dos noms és lingüísticament inversemblant, i totes les versions antigues segueixen a l'hebreu per a distingir els dos. A més, atès que tots dos són noms geogràfics, l'ascendència diferent en els dos capítols pot reflectir pobles distints entre els habitants de Saba i Dedán.

Bibliografia

Biella, JC 1982. Diccionari d'àrab antic del sud. Dialecte Sabaean. HSS 25. Chico, CA.

Ryckmans, G. 1934-1935. Els noms propres sud-sémitiques. 3 vol. Lovaina.

Winnett, FV 1970. Les genealogies àrabs en el llibre del Gènesi. Pàgines. 171-96 en Traducció i comprensió de l'Antic Testament, ed. HT Frank i WL Reed. Nashville.

      RICHARD S. HESS