Kana

KANA (LLOC) [Heb qānâ ( קָנָה) ]. Aquest nom s'usa tant per a una ciutat (Josué 19.28) com per a un riu o rierol (Josué 16: 8; 17: 9).

1.      Aquest últim generalment s'identifica amb el Wadi Qanah, encara que Kallai ( HGB , 153) ha assenyalat que no hi ha prova d'això. És només la similitud de noms (Robinson 1856: 3.135; SWP 2: 299; SWP4: 248). Bíblicament és el límit natural entre les tribus hebrees d'Efraín i Manasés. La descripció bíblica és que és un wadi que corre al W des de la línia divisòria d'aigües en la capçalera de la vall de Micmethath 4 milles al SOTA de Siquem. Flueix W més enllà de Tappuah. Quan entra en la plana de Sharon, es converteix avui en Wadi Yasin, passa al S del llogaret àrab de Jaljuliya (MR 145173; Gilgal, Josh 12.23?) I gira al NO. Després gira 90 graus per a unir-se amb el Wadi el-Ishkar que flueix cap al SOTA per a unir-se al Wadi Aujeh (el modern riu Yarkon) prop de Tell el-Mukhmar, un monticle de l'Edat del Ferro (Danelius 1958: 38). El Yarkon flueix W-SW passant Tell el-Qasileh (MR 130167) i arriba a la mar 3.5 milles al N de Joppa (Jaffa / Tel Aviv), entre Joppa i Arsuf (Apollonia). Kanah significa "joncs". Guerin, influenciat per les canyes, argumenta a favor de Nehr al-Falik 5 milles al N d'Arsuf. Ho va identificar amb Nahr el-Kasab, el riu de joncs, esmentat per Beha ad-Din, un historiador musulmà. Però aquest últim ha de ser el Nahr el-Mafjir (MR 193143), 13 milles més al N (EwingISBE 3: 1789). Eva Danelius va sentir curiositat pel gir de 90 graus cap a l'Ishkar. La tradició local diu que el wadi una vegada va córrer al N de Jaljuliya. Va trobar que WM Thomson (1893) va citar a Kitto que el riu Arsuf que desemboca en la mar entre Em Khalid i L'Haram és el Kanah bíblic. Ara no hi ha riu Arsuf. L'Haram és la mesquita de Sidna Ali prop d'Arsuf. Ella va rastrejar la boca del Kanah fins a 1.5 milles al N d'Arsuf, 11.5 milles al N de Joppa. Així, Efraín va arribar més al N que l'actual drenatge del Wadi Qanah avui.

2.      Josué 19: 24-31 descriu el territori assignat a la tribu d'Aser. Alguns intèrprets veuen el bord S tocant la serralada del Carmelo, mentre que uns altres el veuen arribant al S del Carmelo per sota de Dor. El borda E d'Aser va seguir a Zabulón i després a Neftalí. La frontera continua en el N fins a Cabul (v 27), Ebron, Rehob, Hammon, Kanah, fins a Sidón el Gran (v 28). La majoria dels comentaristes relacionen a Kanah amb Qana entre Tibnin i Tir, a 7 milles a l'ES de Tir ( HGB , 212; GP 2: 412). Aquest és el qn de les llistes egípcies: Thutmosis III ( n. ° 26); Seti I; Ramsés II (1290-1224 a. C.  ) Relleus del vuitè any ( ANET , 256). Aquest lloc es distingeix del NTsitio  de Caná de Galilea, 9 milles al NE  de Natzaret, avui Khirbet Qana (MR 178247; no Kafr Canna), el lloc natal de l'apòstol Natanael (Juan 21: 2) i el lloc del primer miracle de Jesús (Juan 2: 1 -11; 4: 46-54).

Bibliografia

Danelius, E. 1958. El límit d'Efraín i Manasés en la plana occidental. PEQ 90: 32-43.

Robinson, E. 1856. Recerques bíbliques en Palestina, 2a ed. 3 vols. Londres.

Thomson, WM 1893. La terra del llibre. Londres.

      HENRY O. TOMPSON