Kedema
KEDEMA (PERSONA) [Heb qēdmâ ( קֵדְמָה) ]. Fill d'Ismael (Gènesi 25:15; 1 Cròniques 1.31). Tots els fills d'Ismael són prominents tribus o ciutats àrabs del primer mil·lenni AC (veure ISMAELITAS), més o menys àmpliament testificades com a tals en fonts bíbliques i extrabíblicas, amb l'excepció de Kedemah. Per a Kedemah com a nom personal, es pot comparar Ar (i Safaitic) Qudâmah. Pel fet que Kedemah figura en últim lloc en la llista dels dotze fills d'Ismael, el nom es pot interpretar com una personificació de la "gent de l'Est" (heb qedem; veure EST, GENT DEL) que es va agregar als fills d'Ismael amb la finalitat de fes-los el número dotze (Knauf 1989: 81).
Bibliografia
Knauf, EA 1989. Ishmael. 2d ed. ADPV. Wiesbaden.
ERNST AXEL KNAUF
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).