Kelita

KELITA (PERSONA) [Heb qĕlı̂ṭā˒ ( קְלִיטָא) ]. Var. KELAIA. Un dels levites que, juntament amb diversos sacerdots i laics, va escoltar a Esdras i va acordar renunciar a les seves esposes i fills estrangers (Esdras 10.23; 1 Esd 9.23). El llegat de Kelita, no obstant això, no es limita simplement a la renúncia als matrimonis mixtos. Va ser un dels quals van brindar assistència interpretativa durant la gran lectura de la Llei en l'època d'Esdras (Nehemías 8: 7; 1 Esd 9.48). A més, després de la confessió pública del pecat respecte a les falles passades d'Israel, es va unir a altres funcionaris i laics per a secundar i -segellar- un nou pacte (Neh 10: 11 – Eng 10.10). Segons Esdras 10.23 i 1 Esdr 9.23, Kelita és un nom associat amb cert Kelaiah (heb qēlāiāh). En lloc de ser una glossa que identifica erròniament a dos individus distints, Kelita sembla ser un sobrenom descriptiu que indica una condició tolida o atrofiada (veure arrel qālaṭ, BDB , 886). Una vegada que es proporciona el sobrenom, el nom real no s'esmenta.

      TERRY L. BRENSINGER