Kenan

KENAN (PERSONA) [ Heb qênān ( קֵינָן) ]. Var. CAINAN. Fill d'Enós, quan Enós tenia 90 anys (Gènesis 5: 9-14). Quan Kenan tenia 70 anys, va néixer el seu fill Mahalalel. Kenan va viure un total de 910 anys. La similitud de noms en les genealogies de Gènesis 4 i 5 ha portat a comparar a Kenan amb Caín de Gènesis 4. Així com Caín era el fill d'Adán (el nom del qual significa "home, humanitat"), Kenan era el fill d'Enós (el nom del qual també significa -home, humanitat-; ​​Wilson 1977: 161 n. 63).

Les primeres tres consonants de Caín i Kenan són les mateixes, qyn (veure CAIN). Kenan es diferencia de Caín en l'addició d'una monja al final del nom, vocalitzada – ān en el TM (i en totes les versions). Aquest final, juntament amb – ōn, és comuna en els noms personals semíticos occidentals de tots els períodes (Noth IPN , 38; Huffmon APNM , 135-38; Sivan 1984: 97; Silverman 1985: 125). S'han fet suggeriments per a identificar aquest final amb un sentit diminutiu (Noth IPN ,38) i traduir a Kenan com a "petit Caín", és a dir, un segon Caín (Diakonoff 1982: 17). No obstant això, els altres exemples de Noth no necessiten interpretar-se com a diminutius. En canvi, la identificació general de – ān com un sufix hipocorístic concorda millor amb l'evidència.

Potser aquest nom abreujat de "Caín" hauria de comparar-se amb Tubal-Caín. Veure TUBAL-CAIN. Si Tubal-Cain ha d'entendre's com un nom de dos elements (en lloc de dos noms separats), demostra l'existència de construccions més llargues en els noms que utilitzen l'element  qyn . Per tant, Kenan podria ser una forma hipocorística d'un nom més llarg. Per a un altre ús de la – ān que acaba en un nom personal de Gènesi 1-11, vegi HARAN (PERSONA). Una deïtat que porta el mateix nom que Kenan (qynn) està testificada en inscripcions sabines en àrab del sud antic (Ryckmans 1934: 30).

Bibliografia

Diakonoff, IM 1982. Pare Adam. Pàgines. 16-24 en Rencontre assyriologique internationale 28, Viena 6-10 de juliol de 1981. AfO Beiheft 19. Viena.

Ryckmans, G. 1934. Els noms propres sud-sémitiques. Vol. 1, Répertoire analytique. Lovaina.

Silverman, MH 1985. Valors religiosos en els noms propis jueus en Elefantina. AOAT 217. Kevelaer i Neukirchen-Vluyn.

Sivan, D. 1984. Anàlisi gramatical i glossari dels vocables semíticos del nord-oest en textos acadios del 15è al 13è CBC de Canaán i Síria. AOAT 214. Kevelaer i Neukirchen-Vluyn.

Wilson, RR 1977. Genealogia i història en el món bíblic. YNER 7. New Haven i Londres.

      RICHARD S. HESS