Keila

Significat de Keila

(heb. Qe{îlâh, potser «fortalesa» o «tancat»; Cartes d'Amarna, Qilti).
1. Poble fortificat dels cananeus. Estava en la Sefela i pertanyia a Judà
(Jos. 15.44). Quan fugia de Saúl, David va expulsar als filisteus que
molestaven al poble, però no va poder confiar en els habitants de la localitat,
perquè temia que ho lliuressin al seu progenitor (1 S. 23:1-13). El poble
va tornar a ser habitat després de l'exili, i sembla haver estat al capdavant de
un districte doble (Neh. 3.17, 18). Ha estat identificat amb Khirbet Qîl~, a
uns 13 km al nord-oest d'Hebron. Mapa VI, E-2/3.
2. En la frase «Keila garmita» (1 Cr. 4.19), Keila aparentment és el poble
esmentat a dalt, ja que molts dels noms en #aqueix capítol es refereixen a
localitats. No obstant això, el significat de «garmita» és desconegut.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: KEILA

KEILA segons la Bíblia: Ciutat de la plana de Judà (Jos. 15.44; 1 Cr. 4.19). Atacada pels filisteus; alliberada per David, no obstant això, no va romandre en ella per temor a ser lliurat traïdorencament a Saúl (1 S. 23:1-13).

Ciutat de la plana de Judà (Jos. 15.44; 1 Cr. 4.19). Atacada pels filisteus; alliberada per David, no obstant això, no va romandre en ella per temor a ser lliurat traïdorencament a Saúl (1 S. 23:1-13).

Habitada després de la captivitat (Neh. 3.17, 18).
S'identifica generalment amb Khirbet Kila, a 13 Km. al nord-oest d'Hebron.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: KEILA