Kelaia
KELAIA (PERSONA) [Heb qēlāyâ ( קֵלָיָה) ]. Var. KELITA. Un dels levites que es va casar amb una dona estrangera durant l'era de la missió d'Esdras (Esdras 10.23 = 1 Esdr 9.23). El text indica que Kelaiah també es coneix com Kelita (qĕlı̂ṭā˒). Fins i tot Noth, en el seu exhaustiu estudi dels noms hebreus, concedeix que el significat del nom és incert ( IPN 256). Per a més informació, consulti BEDEIA.
JEFFREY A. FAGER
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).