Kiriat-arba

KIRIAT-ARBA (LLOC) [Heb qiryat ˒arba˓ ( קִרְיַת אַרְבַּע)]. El nom anterior d'Hebron (vegeu Gènesi 23: 2; Josué 14.15; Jutges 1.10; etc.) Aquest nom està associat amb diversos esdeveniments importants. La mort de Sara es col·loca aquí, i està enterrada en la pròxima Cova de Macpela (Gènesi 23: 2). Jacob / Israel arriba a Quiriat-arba (aquí també identificat com Mamre) i allí és testimoni de la mort del seu pare Isaac (Gènesi 35:27). Se li dóna a Caleb Quiriat-arba / Hebron a causa de la seva fidelitat en l'episodi de l'avortada invasió meridional de Canaán (veure la narració en Números 13 i 14). Aquí s'observa que el nom d'aquesta ciutat va ser un dels Anakim, dels qui es deia que eren especialment imponents (Jos. 14.15, cf. Nm 13: 32-33). Aquesta informació es repeteix en Josué 15.13, on es mostra que la porció de Caleb està entre el poble de Judà. Quiriat-arba se situa específicament en el districte muntanyenc de Judà (Josué 15: 54), es diu que és una Ciutat de Refugi (Josué 20: 7), i es reassigna com a Ciutat Levítica (Josué 21: 11-12). En un text postexílico, l'equació de Quiriat-arba amb Hebron ja no es fa quan la ciutat figura com una d'aquelles en les quals vivien els exiliats que tornaven (Neh 11.25).

El nom "Quiriat-arba" significa "ciutat dels quatre", potser una referència a un grup de quatre ciutats en l'àrea d'Hebron (Aner, Escol, Mamre i Hebron; veure Boling Joshua AB, 358, i la cita allí) o un nom diví vetllat que té elements babilònics o hurritas (sobre el primer, vegeu Burney 1918: 43-44; sobre el segon, vegeu Blenkinsopp 1972: 113 n. 9). Sobre el tema de les ciutats levítiques, vegeu Hauer 1982 i la bibliografia allí citada.

Bibliografia

Blenkinsopp, J. 1972. Gibeon i Israel. Cambridge.

Burney, CF 1918. El llibre dels jutges. Londres.

Hammond, RC 1966. Hebron. RB 73: 566-69, pl. 39a.

—. 1968. Hebron. RB 73: 253-58, fig. 6, pl. 30.

Hauer, D. 1982. David and the Levitis. JSOT 23: 33-54.

      JEFFRIES M. HAMILTON