Maó

Significat de Maó

(heb. lebênâh).
L'art de fer maons era comú i molt desenvolupat a Egipte (Ex. 1.14;
5:7-19) i a Mesopotàmia (Gn.11:3). Els primitius hebreus estaven
familiaritzats amb maons fets d'argila, ja sigui assecats al sol o
cremats en un forn, encara que algunes de les seves cases eren de pedra. Els
maons de fang assecats al sol es feien amb palla o sense ella, i constituïen
el material més extensament usat en la construcció de les parets de les
cases, els edificis públics i les fortificacions en tota Palestina.
Evidentment, els maons cuits rares vegades s'usaven en Palestina, encara que
també els hi emprava a Mesopotàmia (cf Gn. 11:3) per a formar les capes
exteriors de les estructures públiques i fer-les més durables. Il·lustracions
692 i textos antics ens donen un quadre bastant complet de la fabricació de
maons, que resulta coincident amb la descripció de Ex. 5:7-19. Molts
maons antics porten estampat el nom del rei durant el regnat del qual
van ser fabricats, la qual cosa ens dóna valuoses informacions sobre l'edat de
antics edificis i les seves ruïnes. Les cases* ordinàries generalment es
construïen amb maons assecats al sol (toves), excepte en regions com la
muntanyenca de Palestina, on la pedra era molt abundant (fig, 93, 297, 298).
297. Un maó de Babilònia inscrit amb nom i els títols del rei
Nabucodonosor.
298. Semites i negres fabriquen maons. Representació trobada en la tomba
de Rekh-el meu-Ra a Tebes.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MAÓ

MAÓ segons la Bíblia: Massa d'argila pastada en aigua, rectangular, endurida per cocció en un forn (Gn. 11:3) o per assecat al sol (Herodoto 2:136).

Massa d'argila pastada en aigua, rectangular, endurida per cocció en un forn (Gn. 11:3) o per assecat al sol (Herodoto 2:136). Si l'argila es barrejava amb palla, els maons s'havien de deixar assecar al sol (Éx. 5:7).

A Mesopotàmia, el maó era el principal material de construcció. La pedra era un material no disponible localment, i s'havia de fer portar de molt lluny. Només era emprada per a reforçar els sòls, les portes, i per a ornamentar els palaus en frisos i estàtues.

En Babilònia, els maons eren sovint cuits, en tant que a Nínive, el mateix que a Egipte, eren assecats al sol. En aquest últim país, la fabricació de maons, considerada com a penosa i malsana, era deixada als esclaus; els hebreus van tenir aquesta tasca durant la seva esclavitud a Egipte (Éx. 1.14; Éx. 5).

En la tomba de Rekhmire, gran visir de Tutmose III, es veuen esclaus semites ocupats en aquest treball. Ramsés II (al voltant de l'any 1290 a. C. en la cronologia comunament acceptada, 793-726 a. C. en la cronologia revisada; vegin-se EGIPTE i FARAÓ, Bibliografia, Courville, etc.) va reconstruir la ciutat de Zoan-Avaris (la Ramesés d'Éx. 1.11), i els maons estan marcats amb el seu nom. Els israelites van aprendre a Egipte la manera de fer els maons, i van conservar gairebé exactament els mateixos mètodes.

En molts llocs de l'Orient Mitjà es continuen fabricant els maons barrejant l'argila amb palla i pastant en aigua. Després de donar la forma de maó mitjançant motlles, es deixen assecar al sol.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MAÓ