Remedio

Significat de Remedio

(heb. gêhâh, refúâh, terûfâh; termes que bàsicament signifiquen
«sanamiento», i només en un sentit secundari designen als mitjans per a
produir sanitat» o els «medicaments»).

Qualsevol substància presa o aplicada sobre el cos amb el propòsit de
alleujar o curar una malaltia* o ferida. Encara que l'home va ser creat amb
perfecta salut mental i física, els resultats del pecat aviat es van veure en
la deterioració i mal funcionament de molts òrgans del cos. Déu va donar al seu
poblo unes certes lleis de salut que, si s'observaven, disminuirien i, en molts
casos, evitarien les malalties que afligien al món pagà (Dt. 7:9-11,
15). Les nacions gentils, com Egipte, sentint la pesada maledicció de la
malaltia, des de d'hora van desenvolupar els seus propis mètodes de curar.

Herodoto parla que Ciro de Pèrsia va enviar a buscar a Egipte un metge per a la
vista, i que en temps de Darío hi havia metges egipcis en Susa. Sabem que
existien llevadores entre els hebreus a Egipte abans de l'èxode (Ex. 1.15-21).
La preocupació primerenca de Babilònia quant a la curació és evident per
una secció del codi d'Hamurabi que tracta de les tarifes mèdiques i lleis
contra les males pràctiques en medicina. Es diu que la biblioteca de
Usurbanipal contenia uns 800 textos sobre ritus sacerdotals d'exorcisme i
sobre l'educació dels metges. El rei Ansa de Judà va consultar a els
metges per una malaltia dels peus (2 Cr. 16.12). Disseminades per les
Escriptures trobem al·lusions figurades als metges i els medicaments
(Pr. 17.22; Jer. 8.22; 30:12; Mt. 9.12). L'ofici de perfumista* ja existia
en els primitius temps bíblics (Ex. 30:25, 35; Neh. 3:8; Ec. 10:1; etc.).
Medicaments específics que s'esmenten en l'Escriptura inclouen l'oli o
ungüent (Is. 1:6), «oli i vi» (Lc. 10.34; cf 1 Tu. 5.23), cataplasmes (2
R. 20:7) i el molt estimat bàlsam de Galaad (Jer. 8.22). Josefo afirma que
els esenios experimentaven amb «arrels i pedres medicinals» per les seves
qualitats curatives. Fonts d'aigua mineral eren molt utilitzades en medicina
i per a banys calents i tractaments termals. Es diu que a les regions
al voltant de la Mar Morta i de la Mar de Galilea hi havia diversos banys d'aigua
mineral molt populars entre la classe governant de Palestina durant el temps
de Crist.

Bib.: Herodoto iii.1. 129; FJ-GJ ii.8.6.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: REMEI