Marmol

Significat de Marmol

(heb. shêsh, shayish; un estrangerisme de l'egip. shÑ, «alabastre»; gr.
mármaros).

Forma cristal·lina de pedra calcària que pot rebre molt de llustre. Encara que no
se'l va usar àmpliament en l'antic Egipte, el marbre va arribar a ser cada vegada més
popular com a material estructural en les eres grega i romana, com ho és avui.
Del Líban procedien el marbre vermell, groc i blanc, i de les pedreres de
Aràbia provenien pedres de la més alta qualitat. No obstant això, shêsh i shayish
més probablement es refereixen a una forma no cristal·lina de calcària o al
alabastre, abans que al que nosaltres coneixem com a marbre. Aquest material
va ser reunit per David per a la construcció del temple (1 Cr. 29:2), i d'ell es
van fer les columnes del palau de Susa (Est. 1:6). En la descripció del
nuvi que se dóna en Cnt. 5.15, la BJ tradueix shêsh com a «alabastre».

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MARMOL

MARBRE segons la Bíblia: Pedra calcària de gran duresa, cristal·litzada naturalment, i capaç de ser polida. A causa del seu llustre, en heb. es diu «shayish» i «shêsh»; en gr. «marmaros».

Pedra calcària de gran duresa, cristal·litzada naturalment, i capaç de ser polida. A causa del seu llustre, en heb. es diu «shayish» i «shêsh»; en gr. «marmaros».

Amb aquest material es feien columnes i luxosos enllosats (Est. 1:6; Cnt. 5.15). Salomó ho va emprar en abundància per a la construcció del Temple (1 Cr. 29:2).

Josefo, en descriure els murs d'aquest edifici, afirma que eren de pedra blanca, però sense esmentar la seva varietat (Ant. 8:3, 2). Els marbres blancs, grocs i vermells provenien del Líban; Aràbia subministrava varietats selectes.

A les regions de Palestina a l'est i a l'oest del Jordán, s'emprava la varietat vermella i blanca per als palaus de l'època grecoromana. Les columnes dels pòrtics del temple d'Herodes eren monòlits de marbre blanc, amb una altura de 25 colzes (Guerres 5:5, 2).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MARMOL