Mattias, tradicions d'
també: Mattias, tradiciones de
MATTIAS, TRADICIONS DE. Una obra nomenada i citada per Climent d'Alexandria, qui l'atribueix a l'Apòstol " Matías". Això presumiblement es refereix a Matías, qui és nomenat en Fets 1: 23-26 com l'home triat per a reemplaçar a Judes entre els Dotze. Segons Eusebio ( Hist. Eccl. 1.12.3) Matías era un dels Setanta (Lucas 10: 1).
L'abast i el gènere de les Tradicions de Matthias són incerts. Les cites de Clement són breus oracions exhortatòries ( Strom. 2.9.45; 3.4.26; 7.13.82). Però si Strom. 4.6.35 es deriva de la mateixa font, llavors l'obra també pot haver contingut alguna narrativa sobre Jesús. Les cites no són obertament gnòstiques, però segons Clement ( Strom. 7.17.108) els ensenyaments de Matías van ser utilitzades per basilideanos i potser altres grups gnòstics. Segons Hipòlit ( Haer. 7.20.1) Basílides i el seu fill Isidoro van afirmar haver après de Matías -paraules secretes-, que ell havia rebut en l'ensenyament privat del Salvador.
Les tradicions de Matías probablement es van compondre a Egipte en la primera meitat del segle II. A vegades se l'ha identificat amb una obra anomenada l'Evangeli de Matías, però hi ha molt poca evidència per a decidir definitivament aquesta qüestió ( NTApocr 1: 312). El primer autor a esmentar un Evangeli de Matías és Orígens ( hom. I. en Lc. ), La informació del qual repeteixen Ambrosio i Jerónimo. Eusebio ( Hist. Eccl. 3.25.6) ho esmenta juntament amb els evangelis de Tomás i Pedro. Els descriu com a obres compostes per heretges, però que, no obstant això, eren conegudes per la majoria dels escriptors de l'Església primitiva. L'Evangeli de Matíastambién s'esmenta en llistes d'obres herètiques: el Decretum Gelasianum, el Catàleg dels seixanta llibres canònics, i una llista en la Crònica Samaritana No. II de llibres falsos suposadament usats pels cristians nazarenos.
JON B. DANIELS
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).