Mehunim

Significat de Mehunim

(heb. Em{ûnîm, «deus»).

Tribu àrab, al sud de Judà, prop d'Edom; probablement els habitants de
Dt.%an, una ciutat a uns 30 km al sud-est de Petra. Alguns creuen que li els
esmenta per la vegada en la Bíblia en Dj. 10.12, els «de Maó» (maonitas),
enemics d'Israel per llarg temps. En tiem post de Josafat els «altres de els
amonitas» («alguns maonitas», BJ) es van unir amb els de Moab i d'Amón en un
atac fallit contra Judà (2 Cr. 20:1; vegeu CBA 3:266). També van lluitar
contra Uzías (26:1, 7). Part dels mehunirn van ser exterminats per els
simeonitas prop de Gedor, on vivien com a estrangers en dies d'Ezequías (1
Cr. 4.39-41; la RVR diu «habitacions»). Els mehunim són esmentats en una
inscripció històrica del rei Tiglat-pileser III trobada en Nimzûd . De
acord amb aquest text, estaven situats a la regió del-Arish, en el nord
de Sinaí, i poden ser els mateixos mehunim d'1 Cr. 4.39-41. Alguns de els
«fills de Mehunim», probablement presoners de guerra, haurien arribat a ser
servents del temple i els seus descendents són esmentats entre els exiliats
que van tornar de Babilònia amb Zorobabel (Esd. 2.50, «Meunim»;* Neh. 7.52).
La LXX flama Mináioi, «mineanos», als mehunim. Si aquesta identificació és
correcta, serien una branca del nord dels mineanos del sud d'Aràbia. Mapa V,
B-7.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MEHUNIM