Melquisedec

Significat de Melquisedec

(heb. Malkî-tsedeq; gr. Meljisédek, «el meu rei és just», «el meu rei és justícia» o
«rei de justícia»).

Rei de Salem i sacerdot del Déu altíssim, qui, quan Abrahán va tornar amb
els captius i el botí recuperats dels 4 reis invasors, va sortir al seu
trobada, li va donar pa i vi, i ho va beneir. Per part seva, Abrahán li va donar els
delmes de tota la despulla (Gn. 14:1, 2, 11-20). La identitat de Melquisedec
ha estat molt discutida. Les Escriptures donen molt poca informació respecte a
ell. Salem* és molt probablement una forma abreujada de Jerusalem, com el
indica Sal. 6:2. Com va ser tant rei de Jerusalem com sacerdot del Déu
altíssim, és presentat com un símbol de Crist, que també va unir en si mateix
els 2 oficis de rei i sacerdot (Sal. 110:2-4; He. 6.20-7.21; vegeu CBA 1:321,
322; 7:454, 455). L'afirmació que es fa en He. 7:3 que Melquisedec era
«sense pare, sense mare, sense genealogia», sens dubte significa senzillament que no
es coneix la seva genealogia o no està registrada. Aquesta expressió troba
paral·lels en els registres extrabíblicos: A. Urukagina, un dels reis
primerencs de Lagash, va dir que no tenia pare ni mare, sinó que el déu
Ningirsu l'havia nomenat com a rei, afirmació per la qual admetia que era un
usurpador i no havia heretat el regne. B. Abdu-Heba, un rei de Jerusalem en
el s XIV a. C., escriu en les Cartes d'Amarna* al Faraó egipci: «Heus aquí
aquesta terra de Jerusalem: No (va ser) el meu pare ni la meva mare em (la) van donar, (sinó)
el braç del poderós rei em (la) va donar».

Bib.: ANET 488.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MELQUISEDEC

MELQUISEDEC segons la Bíblia: «rei de justícia».
Rei de Salem (probablement Jerusalem, cf. Sal. 76:3) i sacerdot de l'Altíssim (Gn. 14.18).

«rei de justícia».
Rei de Salem (probablement Jerusalem, cf. Sal. 76:3) i sacerdot de l'Altíssim (Gn. 14.18).

Va ser a la trobada d'Abraham, victoriós de la batalla dels reis que havien portat pres a Lot; li va oferir pa i vi, i ho va beneir. Per part seva, el patriarca li va donar el delme del botí.

L'epístola als Hebreus fa una notable aplicació tipològica d'aquesta misteriosa aparició. Aarón, amb els seus successors, era una figura anticipada de Crist, el nostre Summe Sacerdot, considerat sobretot en la seva obra d'expiació (Lv. 16; He. 9.11-12.24).

Però en ser Aarón pecador i mortal, el seu sacerdoci s'havia de transmetre amb constants interrupcions; d'altra banda, era insuficient, perquè no podia oferir més que símbols (els sacrificis d'animals) que representaven el gran sacrifici de la creu (He. 7.23, 27; 10:1-4).

El redemptor del món, considerat en La seva resurrecció i ofici perpetu, havia d'exercir un sacerdoci d'un ordre totalment diferent: el de Melquisedec.

En efecte, Melquisedec era:
(a) Rei i sacerdot (Gn. 14.18), de la mateixa manera que Crist serà rei i sacerdot sobre el seu tron (Zac. 6.12-13).

(b) Rei de justícia segons el significat del seu nom, i Rei de Pau (He. 7:2), dos termes que caracteritzen igualment al Messies (Is. 9:5; 11:5; 32:1; Jer. 23:5-6; 72:1-3, 7).

(c) Melquisedec és «sense pare, ni mare, sense genealogia; que ni té principi de dies, ni fi de vida» (He. 7:3). S'ignoren el seu principi i la seva fi; no figura en cap genealogia levítica, única reconeguda; s'ignora fins i tot qui van ser el seu pare i mare.

En això, Melquisedec és el tipus de Crist etern, que apareix sobtadament enmig d'Israel sense descendir d'Aarón i sense pertànyer a la tribu sacerdotal, i que pel poder de la seva resurrecció queda com el nostre summe sacerdot per sempre (He. 8.13-16, 24: Jn. 1:1; 8.58; Ro. 6:9).

(d) A diferència d'Aarón, és mitjançant jurament que Déu confereix directament al seu Fill aquest sacerdoci, de la manera que la consagració de Melquisedec no va ser feta pel camí establert a Israel (Sal. 110:4; He. 7:2-22).

(e) Melquisedec va oferir a Abraham pa i vi en menjar de comunió (Gn. 14.18). Això porta el pensament al pa i vi del sopar que es pren en memòria del sacrifici ja consumat en la creu (Lc. 22.15-20).

(f) Melquisedec va rebre d'Abraham (i en conseqüència de Leví, que encara havia de venir d'ell) el delme de tot. Es mostra superior al patriarca, a qui va donar la seva benedicció; per això, el seu sacerdoci és d'un ordre més elevat que el dels sacerdots levítics i que el d'Aarón (He. 7:4-10).

Així, el sacerdoci de Crist sobrepassa en excel·lència a tots els sacerdocis judaics i humans (He. 7.26-28). Ve així a ser la base del Nou Pacte, anunciat pels profetes i infinitament superior a l'Antic (He. 7.11-12, 22; 8:6-12).

Aquest tipus de Melquisedec exalta així el ministeri únic i totalment eficaç i intransmissible del Fill etern de Déu. Per això, constitueix un greu error la pràctica de l'Església de Roma d'aplicar a cadascun dels seus sacerdots el pronunciament: «Tu ets sacerdot, segons l'ordre de Melquisedec».

És evident que aquesta pretensió manca de fonament, puix que aquest sacerdoci de Crist és intransferible (cf. l'original gr. en He. 7.24, «aparabaton», en el Nou Testament interlineal grec-espanyol [Clíe, Terrassa, 1984]).

En Crist, tots els creients formen part del sacerdoci regi en el qual Ell ha tingut a bé associar-nos (1 P. 2:5, 9-10; Ap. 1:5-6; 5:9-10). En contrast amb les clares afirmacions de les Escriptures, es pot esmentar també la confusió en què han caigut els mormons, que també pretenen perpetuar a la seva «Església dels Sants dels Últims Dies» no sols el sacerdoci de Melquisedec, sinó junt i en paral·lel amb éste també el d'Aarón.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MELQUISEDEC