Meraritas

Significat de Meraritas

(heb. Merârî).

Descendents del fill menor de Leví, Merari, i un dels 3 caps de famílies
de levites (Nm. 3.17; 4.29; 26:57; 1 Cr. 6:1; 9.14). La família es va subdividir
en 2 grups d'acord amb els 2 fills de Merari: Mahli i Musi (Nm. 3.20, 33).
En el desert, els meraritas acampaven al nord del tabernacle (vs 35, 36), i
quan Israel estava en marxa aquesta família transportava les taules, les
barres, les bases i els utensilis, per a això se'ls van subministrar 4 carros
i 8 bous (4.29-33; 7:8). Feien les seves tasques sota la responsabilitat de
ltamar, el fill menor d'Aarón (4.31, 32). Quan es va fer el cens (3:3, 24;
4.42-45), els meraritas van ser la família de menor nombre de membres entre els
levites: 6.200 homes d'un mes per a dalt, dels quals 3.200 tenien entre
30 i 60 anys d'edat. Durant la distribució de la terra de Canaán es els
va assignar 12 ciutats com a llocs de residència: 4 estaven en el territori de
Zabulón, 4 en el de Rubén i 4 en el de Gad (Jos. 21.34-40; 1 Cr. 6:63, 77-81).
Una d'elles, Ramot de Galaad, era una ciutat de refugi (Dt. 4.41-43; Jos.
20:2, 8, 9). David va reorganitzar als meraritas, juntament amb la resta de els
levites, per al servei del temple (1 Cr. 23:6, 21-23). Als meraritas es
ho esmenta com a ajudants en la reforma religiosa del rei Ezequías (2 Cr,
29:12) i entre els exiliats que van tornar de Babilònia amb Esdras, en temps
d'Artajerjes (Esd. 8:1, 18, 19).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MERARITAS