Micmas

Significat de Micmas

(heb. Mikmâsh, Mikmâs i MikmâÑ, «ocult [amagat]» o «lloc de magatzematge»).

354. El congost de Micmas.

Poble prop de Bet-el (1 S. 13:2), al «orient de Bet-avine» (v 5) i al nord
de Geba (Gabaa; Is. 10.28, 29; 1 S. 14:5). La informació detallada oferta
en aquests versicles ha permès que s'identifiqui el lloc definidament amb
el llogaret actual de Mukhmâs, a uns 616 m s.n.m. en una muntanya al nord del 782
estret i profund Wâd§ ets-Tsuweinît, a uns 7 km al sud-est de Betel. Est
vall, generalment és reconegut com «el pas de Micmas» (1 S. 13.23), que
condueix des de l'altiplà d'Efraín baixant cap a Jericó. Quan la van dominar
els filisteus, en temps del rei Saúl, Micmas va ser l'escenari d'un inusual
acte de valor de part de Jonatán: juntament amb el seu escuder va descendir des de Geba,
va pujar l'abrupta pendent sud de Micmas i va prendre als filisteus per sorpresa,
Va seguir un moment de confusió que va acabar amb la fugida d'ells (13:5-7, 15,
16; 14:1-31). Quan Isaïes va descriure el futur atac dels assiris a
Jerusalem, va esmentar a Micmas com una de les ciutats que ocuparien en la seva
marxa (ls. 10.28). Els descendents dels antics habitants de Micmas
van tornar de l'exili babilònic amb Zorobabel (Esd. 2.27; Neh. 7.31). Li ho
esmenta com un poble habitat per benjamitas en el període postexílico (Neh.
11.31). Jonatán macabeu va residir en ell durant el s II a. C. (1 Mac. 9:73; fig
354). Mapa VI, E-3.

Bib.: FJ-AJ xiii.1.6.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MICMAS

MICMAS segons la Bíblia: «una cosa amagada». Localitat pròxima a la muntanya de Bet-el (1 S. 13:2); a l'est de Bet-avine (1 S. 13:5), al nord de Geba (1 S. 14:5; Is. 10.28, 29). Els filisteus van acampar en Micmas per a combatre contra Saúl.

«una cosa amagada». Localitat pròxima a la muntanya de Bet-el (1 S. 13:2); a l'est de Bet-avine (1 S. 13:5), al nord de Geba (1 S. 14:5; Is. 10.28, 29). Els filisteus van acampar en Micmas per a combatre contra Saúl.

Jonatán i el seu escuder van tenir el valor de travessar una escarpada gola el cim de la qual estava ocupada pels filisteus; l'exèrcit d'Israel els va seguir i van acabar posant als exèrcits dels filisteus en desbandada (1 S. 13.57, 15; 14:1-23).

Van tornar exiliats de Micmas de la captivitat babilònica (Esd. 2.27; Neh. 7.31). Eren benjamitas (Neh. 11.31). Jonatán Macabeu es va instal·lar en Micmas per a jutjar (1 Mac. 9:73; Ant. 13:1, 6).

El congost de Micmas es diu avui Mukhmãs, terme que continua evocant l'antic nom. Es troba a 12 Km. al nor-nord-est de Jerusalem, i a 5 Km. al sud-sud-est de Bet-el. Mukhmãs és així mateix un poble petit; la gola es pot identificar probablement amb el wadi esSuweinît.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MICMAS