Ministeri

Significat de Ministeri

(gr. diakonía, «servei», «ministración»).

En 2 Co. 3:7-9 es parla de la diakonía, «ministeri», com d'un sistema de
principis. El «ministeri de mort» i el «ministeri de condemnació» es
refereixen al sistema mosaic, i l'expressió «ministeri de l'Esperit» i
«ministeri de la justificació» es refereixen al sistema cristià, posats en
contrast per Pablo. En general, diakonía apareix amb la idea de «servei»,
«atenció». Vegeu Ministre.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MINISTERI

MINISTERI segons la Bíblia: (a) Acte de ministrar o servir. En heb., el que serveix és denominat amb el terme «ebed», que implica un servei voluntari o obligatori, i designa a tots aquells que han de servir; el presoner de guerra, l'esclau comprat, el funcionari privilegiat d'un sobirà, i també l'adorador de Jehová (cf. Gn. 39:1 amb Gn. 41:12; 40:20; Éx. 32:13; Hch. 16.17).

(a) Acte de ministrar o servir. En heb., el que serveix és denominat amb el terme «ebed», que implica un servei voluntari o obligatori, i designa a tots aquells que han de servir; el presoner de guerra, l'esclau comprat, el funcionari privilegiat d'un sobirà, i també l'adorador de Jehová (cf. Gn. 39:1 amb Gn. 41:12; 40:20; Éx. 32:13; Hch. 16.17).

Els orientals es consideren servidors d'un superior, o de Déu (Gn. 32:4, 20; 50:18; Dt. 3.24; 2 S. 9:2; Lc. 2.29; Hch. 4.29). En hebreu s'aplica així mateix el terme de servidor a un poble vençut i sotmès a tribut (2 S. 8:2).

Déu dóna el nom de ministres o servidors a aquells que l'adoren (Gn. 26:24; Nm. 12:7; 2 S. 7:5. Vegeu ESCLAU.) (b) Aquell que ajuda a una gran personalitat. En heb. «és «m’shareth»; gr. «huperetes». José, esclau, servia al seu amo, el qual li havia confiat l'administració dels seus béns (Gn. 39:4).

Abisag ocupava un lloc d'honor en el seu servei a David (1 R. 1:4, 15). Josué va acompanyar a Moisès, cuidant-se del primer tabernacle, succeint-li després en el cabdillatge d'Israel (Éx. 24:13; 33:11; Jos. 1:1).

Eliseo era l'ajudant d'Elías, abocant aigua a les seves mans, i vi a ser profeta al seu torn (1 R. 19.21; 2 R. 3.11). El ministre de la sinagoga ajudava als que ensenyaven (Lc. 4.20). Els deixebles rebien les instruccions de Crist i van venir a ser els ministres (servidors) de l'Evangeli (Lc. 1:2; Hch. 1:2; 26:16).

Juan-Marcos va ser l'ajudant de Pablo i de Bernabé durant una part del seu primer viatge missioner (Hch. 13:5). (c) Ministre de Déu o de l'Estat (heb. «m’shareth», gr. «leitourgos»). Entre ells es troben els sacerdots i levites al servei del santuari (Éx. 28:43; Nm. 3.31; Dt. 18:5; Is. 61:1; cf. LXX; Lc. 1.23; He. 9.21).

Crist també rep aquest nom com a summe sacerdot celestial (He. 8:2). Pablo també, com a anunciador de l'Evangeli als pagans (Ro. 15.16). El terme s'aplica així mateix a un magistrat (Hch. 13:6); designa a vegades als membres d'una cort (1 R. 10:5) i també a vegades a un gran personatge (2 Cr. 22:8; Est. 1.10).

Els àngels reben el nom de servidors (Sal. 103:21; 104:4). (d) Els que, estant al servei d'algú, el representen i assumeixen la cura dels seus interessos; gr. «diakonos».

Primitivament aquest terme no designava a un servidor dels pobres, sinó més aviat a un magistrat, a un ministre de Déu, exercint la justícia i castigant a aquells que feien el mal (Ro. 13:4). Aquest terme s'aplica particularment als predicadors de l'Evangeli: Timoteo (1 Ts. 3:2), Pablo i Apol·lo (1 Co. 3:5), Tíquico (Ef. 6.21), Epafras (Col. 1.17).

En el NT s'empra «diakonos» també en el sentit restringit de diaca, encarregat d'exercitar en una església funcions especials distintes de les d'un prevere.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MINISTERI