Mina

Significat de Mina

(heb. mâneh; ac. manû; ugar. mn; egip. mnw; aram. meni; gr. mná o mnás).

1. Unitat de pes trobada en molts llocs de l'antic Pròxim Orient. La
babilònica pesava 60 siclos, però la «mina» («lliura»,* RVR) cananea i hebrea
pesava 50 siclos (Ez. 45:12). En Ugarit es van trobar pesos metàl·lics, amb
forma de bou, del valor d'una mina i que pesaven 469 g; per tant, tenien més
pes que les egípcies (entre 437 i 439 g), però eren més lleugeres que les
babilòniques (que oscil·laven entre 491 i 505 g). No obstant això, és segur que les
mines antigues eren una mica més pesades que la «lliura» anglesa actual (454 g).
Si es pren el pes d'un siclo* palestí com de 11,4 g, la mina pesaria 570
g. 2. Si bé originalment mâneh va significar un pes (1 R. 10.17), més tard
també va arribar a ser una unitat monetària (tal vegada així en Esd. 2:69; Neh. 7:71,
72). En el NT sempre se l'usa amb valor monetari: 100 dragmas (Lc.
19.13-25). Vegin-se Diners; Moneda.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MINA

MINA segons la Bíblia: (gr. «mnã»; heb. «mãneh», que ve de l'arrel de comptar; vegeu MENI). El seu valor varia en diferents països i èpoques. En el Museu Britànic es conserven mines que pesen entre 423 i 570 g., en tant que la mina babilònica mitjana no pesava més de 505 g.

(gr. «mnã»; heb. «mãneh», que ve de l'arrel de comptar; vegeu MENI). El seu valor varia en diferents països i èpoques. En el Museu Britànic es conserven mines que pesen entre 423 i 570 g., en tant que la mina babilònica mitjana no pesava més de 505 g.

Hi ha també incertesa quant a la quantitat de siclos en què es dividia. Sembla que en Babilònia es dividia en 50 siclos, en tant que la divisió jueva era de 60 siclos per mina

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MINA