Ministre
també: Ministro
Significat de Ministre
(heb. generalment d'una forma del verb shârath, «servir»).
Aquest terme s'aplica a: 1. Els servidors d'una cort real, com en el cas
dels quals atenien a Salomó (1 R. 10:5; «els que li servien», RVR). 2.
Els qui ajudaven a una persona d'alt rang, sentit en què Josué servia a
Moisès (Jos. 1:1). 3. Els sacerdots i levites, que «eren «ministres de Jehová»
en atendre les seves tasques en el santuari i el temple (Ez. 44:11; Jl. 1:9, 13;
etc.). 4. Els àngels (Sal. 103:21; 104:4).
En el NT el terme és traducció del: 1. Gr. hupréts, literalment «el que
rema sota» (d'hupó [«sota»] + eretes [«remer d'una galera»]) i, per
extensió, «un ajudant» o «subordinat» que actua voluntàriament sota la
direcció d'un altre (com en el cas del ministre de la sinagoga de Natzaret, que
va portar a Jesús el rotllo del profeta Isaïes per a la lectura dels profetes [Lc.
4.20], i Juan Marcos, que ministraba [ «era «ajudant», RVR] a Pablo i Bernabé
durant el seu 1r viatge missioner; Hch. 13:5). 2. Gr. leitourgós, «qui compleix
un càrrec públic», «servidor públic». El terme s'usa principalment amb
una connotació religiosa, com en el cas de: a. Crist com a «ministre del
santuari» celestial (He. 8:2). b. L'apòstol Pau com a evangelista a els
gentils (Ro. 15.16). c. Funcionaris de govern que, encara que no actuïn
conscientment com a representants de Déu, realitzen unes certes funcions
ordenades per Déu, de manera que se'n diu «servidors de Déu» (13:6). 3.
Gr. diákonos, «serf», no com una posició en la societat, sinó com una
activitat, «un ajudant», «un servidor»; com Timoteo (1 Ts. 3:2), Pablo i
Apolos (1 Co. 3:5) i Tíquico (Ef. 6.21), com a ministres de l'evangeli.
Diákonos també s'usa per als diaques de l'església, però ésta és la
paraula que s'empra en #aqueix casos (Fil. 1:1; 1 Tu. 3:8, 12). En general,
hupréts es refereix a un ministre en relació amb el seu superior, leitourgós en
relació amb les seves responsabilitats públiques, i diákonos en relació amb la seva
treball. Els 3 termes s'empren per als ministres de l'evangeli. 4. Gr.
dunásts (Hch. 8.27, «funcionari», RVR), un oficial de la cort.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).