Misteri

Significat de Misteri

Traducció del: 1. Aram. râz, «secret», «misteri», usat amb referència a
els somnis de Nabucodonosor que ni el rei ni tots els seus savis van poder
desxifrar (Dn. 2.18-47; 4:9). Un terme sinònim en l'AT és l'heb. sôd,
«secret». 2. Gr. musterion. Els grecs pagans usaven aquest terme,
generalment en plural, per als ensenyaments i els ritus secrets, religiosos i
polítics, que només podien conèixer els iniciats. En el NT musterion s'usa
per als plans, els propòsits i el tracte de Déu, que sense la seva ajuda la ment
humana no pot comprendre. En els Evangelis apareix només en un context, és
dir, amb referència a una pregunta dels deixebles respecte a certa
paràbola (Mr. 4.10; Lc. 8:9) o respecte a l'ús de les paràboles en general
(Mt. 13.10). En resposta, Jesús va dir: «A vosaltres us és donat saber els
misteris del regne dels cels; mes a ells no els és donat» (Mt. 13.11; cf
Mr. 4.11; Lc. 8.10). Musterion apareix amb major freqüència en els escrits de
Pablo (20 vegades). Allí el terme es refereix generalment al que Déu desitja
fer conèixer als qui estan disposats a rebre les seves revelacions, i no a una
cosa que ell vol mantenir en secret (Ro. 16.25, 26; Ef. 1:9; etc.). «El
misteri que havia estat ocult des dels segles i edats… ara ha estat
manifestat als seus sants» (Col. 1.26). En l'Apocalipsi s'usa musterion per a
les coses misterioses revelades en el llibre. En 1.20 i 17:7 (cf v 5) el
terme sembla usar-se en el sentit de significació simbòlica.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MISTERI

MISTERI segons la Bíblia: Terme procedent del vocabulari religiós dels grecs, designant una doctrina particular i pràctiques secretes.

Terme procedent del vocabulari religiós dels grecs, designant una doctrina particular i pràctiques secretes.

Solament els iniciats participaven en els ritus i solemnes purificacions o orgies dels misteris pagans (misteris òrfics, eleusinos, de Cibeles, d'Isis i Osiris, de Mitra, etc.).

En el NT, aquest terme expressa una acció o dispensació de Déu guardada en secret fins a l'hora precisa i determinada (Ro. 16.25-26) o fins que l'Esperit Sant hagi preparat a l'home per a la recepció de la comunicació (Mr. 4.11).

Un «misteri» així revelat no ha de ser guardat en secret, sinó al contrari, proclamat en públic: el misteri amagat durant el transcurs dels segles és ara manifestat i lloc al coneixement de totes les nacions (Ro. 16.25-26); aquest misteri, del qual Pablo va tenir coneixement, no havia estat manifestat a les anteriors generacions, com ha estat revelat ara per l'Esperit als sants apòstols i profetes de Crist (Ef. 3:3-5, 9; Col. 1.26, 27).

Els fidels són en l'actualitat els dispensadors, això és, no sols els administradors, sinó també els divulgadors dels misteris de Déu (1 Co. 4:1). No obstant això, el misteri conté un element sobrenatural que sobrepassa a l'home malgrat la revelació donada.

Solament coneixem en part (1 Co. 13.12); precisarem de l'eternitat per a sondejar les coses profundes de Déu. Pablo és el que, per la seva mateixa crida, fa esment més freqüent del vocable «misteri» (22 vegades en el gr.).

Els principals misteris bíblics són: (a) El misteri del regne dels cels (Mt. 13:350; cf. v. 11). (b) El misteri de la salvació en Jesucrist (Ro. 16.25, 26) anomenat també misteri de la pietat (1 Tu. 3.16), de la fe (1 Tu. 3:9), de l'Evangeli (Ef. 6.19, 20)

(c) El misteri de Déu, i de «Crist en nosaltres», l'esperança de glòria (Col. 1.26, 27; 2:2-3; cf. 1 Co. 2:7; cf. també Ap. 10:7)

(d) El misteri de l'Església, el cos de Crist, composta de creients procedents del judaisme i del paganisme (Ef. 3:6).

(e) El misteri de l'arrebatamiento de l'Església (1 Co. 15.51-52; 1 Ts. 4.14-17).

(f) El misteri de l'enduriment d'una part d'Israel durant l'era de l'Església (Ro. 11.25).

(g) El misteri de la iniquitat (2 Ts. 2:7), que serà totalment revelat en l'aparició de l'Anticrist.

(h) El misteri de Babilònia, la gran ramera (Ap. 17:5-7), és a dir, de la falsa religió desemmascarada a la fi dels temps.

En la Vulgata, el terme grec «mysterion» ha estat traduït pel llatí. «sacramentum», «sagrament» en castellà.

D'aquí és que l'Església de Roma s'ha basat per a establir els seus set sagraments, que no tenen cap veritable relació amb els «misteris» del NT.

A més, el baptisme i el Sopar no reben en absolut el nom de sagraments ni misteris per part de Crist ni dels apòstols, no usant-se aquest terme en els textos corresponents.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MISTERI