Mizpa

Significat de Mizpa

(heb. Mitspâh i Mitspeh, «talaia»).

1. Monticle de pedres o majano erigit per Jacob en les muntanyes de Galaad com
monument del pacte fet entre Labán i ell, també anomenat Galaad, «majano del
testimoniatge». Aquest indicava simbòlicament que Déu vigilaria entre les 2
parts (Gn. 31:45-49). Possiblement Mizpa 5. Vegeu Galaad 1.

2. Lloc esmentat en Jos. 11:3 com la «terra de Mizpa». És molt probable que
sigui idèntic amb el «pla de Mizpa» de Jos. 11:8. Generalment li ho busca
prop de les faldilles sud-occidentals del mont Hermón, però no s'ha determinat
la seva ubicació exacta. Mapa VI B-4.

3. Ciutat en la Sefela de Judà, prop de Laquis (Jos. 15.38); no identificada.

4. Ciutat de Benjamí en el veïnatge de Ramá (Jos. 18.21, 26; 1 R. 15.22). A
vegades va ser el lloc de reunió de les tribus d'Israel (Dj. 20:1-3; 21:1, 5-8;
1 S. 7:5, 6; 10.17). El rei Ansa va fortificar Mizpa i Geba contra Israel amb el
material de construcció que Baasa havia reunit en Ramá per a reforçar les
fortificacions de #aqueix ciutat (1 R. 15.21, 22; 2 Cr. 16:6). Mizpa va ser triada
pels babilonis, després de la destrucció de Jerusalem (586 a. C.), com el
seient administratiu de la província de Judà i ciutat de residència de
Gedalías (governador designat; 2 R. 25:21-23; Jer. 40:6-10). Habitada una altra
vegada després de l'exili, alguns dels seus habitants van participar en la
reconstrucció del mur de Jerusalem baix Nehemías (Neh. 3:7, 15, 19). El seu
ubicació ha estat tema de grans discussions entre els erudits. S'han
suggerit diversos llocs, dels quals els 2 principals són Neb§-Samwîl, a uns
7 km al nord-oest de Jerusalem, i Tell en-Natsbeh, a uns 13 km al nord de
Jerusalem en el camí a Siquem. Aquest últim lloc sembla tenir més punts a
favor que Neb§-Samwîl. Va ser excavat sota la direcció de W. F. Badé, des de
1926 fins a 1935. Es va descobrir un sòlid mur israelita (fig 417) i també
moltes cisternes (fgs 356, 357). Mapa VI, E-3.

356. La muntanya en ruïnes del Tell en-Natsbeh, probablement l'antiga Mizpa 4.

357. Reconstrucció artística de Mizpa 4, basada en els resultats de les
excavacions en Tell en-Natsbeh.

5. Poble en Galaad, llar del jutge Jefté (Dj. 10.17; 11.34), anomenat Mizpa de
Galaad (11.29). Probablement era idèntic a Ramatmizpa,* també conegut
com Ramot de Galaad* o Ramá.* Ramot va ser assignada als levites com a ciutat de
refugi (Jos. 21.38), i va ser un districte capçalera en temps de Salomó (1 R.
4.13). Israel i Damasc van barallar batalles sagnants per la possessió d'aquesta
ciutat, aparentment important (1 R. 22:3-36; 2 R. 8.28, 29). La hi ha
identificat amb Tell er-Rumeith, a uns 7 km a l'est de Ramtha. Les
excavacions del lloc van ser dirigides per P. Lapp en 1962 i 1967, i van treure a
llum restes des del temps de Salomó fins al de Tiglat-pileser III. En el
regnat del primer es va construir una fortalesa petita. Els sirians de Damasc
la van destruir quan van conquistar la ciutat en 1a meitat del s IX a. C.; després
va ser reconstruïda. Va experimentar diverses destruccions i reconstruccions més en
els següents 150 anys. Alguns ho han identificat amb Mizpa 1. Mapa VI, C-5
o D-4.

Bib.: P, Lapp, RB 70 (1963):406-411; 75 (1968):98-105.

6. Lloc en Moab (1 S. 22:3); no identificat.

Bib.: C. C. McCown i altres, Tell en-Natsbeh, 2 ts (Berkeley, CA, 1947); M.
Broshi, EAEHL III:912-918.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MIZPA

MIZPA segons la Bíblia: «torre de vigilància». (a) Nom d'un túmul de pedres al nord del Jaboc. Se li va donar el nom de Galaad (majano del testimoniatge), per a recordar que Déu era el garant del pacte concertat entre Labán i Jacob (Gn. 31:44-49).

«torre de vigilància». (a) Nom d'un túmul de pedres al nord del Jaboc. Se li va donar el nom de Galaad (majano del testimoniatge), per a recordar que Déu era el garant del pacte concertat entre Labán i Jacob (Gn. 31:44-49). (Vegeu GALAAD.)

(b) Ciutat de Galaad, a l'est del Jordán (Dj. 10.17; 11.11). Es tracta sens dubte de Mizpa de Galaad (Dj. 11.29) i de Ramat-mizpa (altura de Mizpa) (Jos. 13.26); coneguda així mateix amb els noms de Ramot en Galaad (Dt. 4.43; 1 R. 4.13), i de Ramot (2 R. 8.28, 29).

Situada en els confins de Gad (Jos. 13.26), assignada als levites (Jos. 21.38), va ser declarada ciutat de refugi (Dt. 4.43; Jos. 20:8). Allí va residir Jefté (Dj. 11.34).

També va residir allí un intendent d'un dels dotze districtes establerts per Salomó (1 R. 4.13). Israelites i sirians es van disputar aquesta ciutat (1 R. 22:3; 2 R. 8.28). Judes Macabeo la va prendre i va incendiar (1 Mac. 5.35).

Segons Eusebio, es trobava a unes 15 milles romanes (vegeu MILLA) a l'oest de Filadèlfia, sobre el Jaboc. (c) Lloc al peu d'Hermón (Jos. 11:3). L'expressió «país de Mizpa» és, prob., sinònim de vall de Mizpa.

Probablement està situada a uns 13 Km. a l'oest-nord-oest de Banias, en Mutallah, en l'extrem meridional de Merj’ Ayûm, plana gran i fèrtil, entre l'Hasbãny i el Lîtãny, però uns certs arqueòlegs opinen que s'ha de trobar més cap a l'est.

(d) Poble de la plana de Judà, o en les seves proximitats (Jos. 15.38). Eusebio la situa al nord d'Eleuterópolis (Beit Jibrîn) en direcció a Jerusalem. En els nostres dies es proposa o bé Khirbet Sãfiyeh, a més de 3 Km. al nord-est de Beit Jibrin, o bé Sufiyeh, a uns 9 Km. al nord de Beit Jibrin.

(e) Ciutat de Benjamí molt ben coneguda pel fet que allí eren convocades les tribus en l'època dels Jutges (Dj. 20:1-3; 21:1, 5, 8; 1 S. 7:5 17; 10.17). No estava lluny de Ramá (Jos. 18.25, 26; 1 R. 15.22) i estava prop de Jerusalem (1 Mac. 3.46).

El rei Ansa la va fortificar contra les tribus del nord (1 R. 15.22; 2 Cr. 16:6). Després de la destrucció de Jerusalem, el governador jueu Gedalías, posat pels babilonis, es va instal·lar en Mizpa (2 R. 25:23-25; Jer. 40:6-16; 41:1-16).

Va ser repoblada pels que van tornar de la captivitat babilònica (Neh. 3:7, 15, 19). Robinson la situa en Neby Samwîl, a més de 7 Km. al nord-oest de Jerusalem, però en l'actualitat s'identifica més aviat amb Tell en-Nasbeh, a 13 Km. al nord de Jerusalem.

(f) Localitat de Moab (1 S. 22:3); possiblement Rujm el-Meshrefet, a l'oest-sud-oest de Mãdãbã.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MIZPA