Mont
també: Monte
Significat de Muntanya
(heb. har, «muntanya», «muntanya», «pujol»; aram. tûr; gr. óros).
En la Bíblia a vegades s'usen els termes en connexió amb noms com a muntanya
Sinaí (Ex. 24:16), mont Nebo (Dt. 34:1), muntanya de les Oliveres (Mt. 26:30),
etc., i a vegades en sentit genèric (Gn. 31:54; He. 8:5). En les Escriptures
s'esmenten les següents muntanyes [agregui's «Muntanya de»]: Bet-el, Israel,
Judà i la Judea.
La Palestina oriental i l'occidental, com també Síria, són muntanyenques, i
en la Bíblia amb freqüència s'esmenten les muntanyes d'aquestes regions. La
cim més elevat és el mont Hermón, amb uns 2.750 m s.n.m., que constitueix
el cim més meridional del cordó Antilíbano. En comparació amb ell, les
muntanyes de Palestina són més aviat baixes, perquè les més altes són el mont Ebal,
el mont Gerizim i la muntanya de les Oliveres, d'una altura de només uns 915 m.
Els poetes hebreus consideraven les muntanyes entre les obres majors de Déu
(Sal. 65:6; 90:2), i un refugi (Dj. 6:2; Sal. 11:1). Les muntanyes s'usen
figuradament com a símbols de permanència (Dt. 33:1-5; Hab. 3:6), de
estabilitat (Is. 54:10), de grans calamitats (Jer. 13.16) i d'obstacles
insalvables (Zac. 4:7). La zona muntanyenca esmentada en Jos. 13:6 desiona el
àrea costanera que va des del Líban fins a Misrefot-maim, a uns 19 km al
nord d'Aco (Ptolemaida, Acre). En el NT novament s'esmenta la zona
muntanyenca (Lc. 1.39, 65) i en aquest context es refereix a la regió de Judà, que
s'estenia aproximadament des d'Hebron en el sud fins a Jerusalém en el nord.
En aquesta àrea estava localitzat la llar de Zacarías i Elisabet (o tal vegada en
la ciutat sacerdotal d'Hebron o en Holón [Filin]). Altres muntanyes esmentades
en la Bíblia són: muntanya de Neftalí (Jos. 20:7), d'Efraín (17.15) i de Judà
(21.11). Els pujols de Neftalí són la Galilea superior.
En les Escriptures i en aquest Diccionari s'esmenten les següents muntanyes
(vegeu sota cada nom les explicacions corresponents; agregui's «Muntanya»):
Abarim, Carmelo, Ebal, Gerizim, Halac, Líban, Nebo, Perazim i Senir
(agregui's «Muntanya de/ del/ de la/ de els»), Amalec, Baala, Baal-hermón, Basán,
Bet-el, Beter, Efraín, Efrón, Esaú, Gaas, Ga-laad, Gidgad, Gilboa, Heres,
Hermón, Hor, Israel, Jearim, Judà, Mizar, Moriah, Neftalí, Parán, Salmó,
Samaria, Sefer, Seir, Sinaí, Sion i Tabor. A continuació d'aquesta entrada,
vegin-se els següents Testimoniatge, Destrucció i Oliveres.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).